El seguiment de la causa de Jesús exigeix renuncies personals. No sempre els nostres interessos coincideixen amb el camí cap la justícia als oprimits o marginats. Hem d’aprendre a desprendre’ns de molts coses que ens impedeixen a estimar plenament als altres. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Mt, 16,24).
Hi ha moments en la vida que hem de viure situacions molts adverses on experimentem els límits de la vida i els seus aspectes més dolorosos. Quan pensem que tot s’acaba i res té sentit, hem de trobar la petita escletxa d’esperança en la nostra fe. És en aquests moments quan la mirada interior aporta la força necessària per continuar. “No tinguis por; tingues només fe” (Mc 5,36).
Ens costa reconèixer, valorar i acceptar les qualitats de les persones que ens envolten. Hi desconfiem i, tot sovint, els critiquem. Aquesta actitud ens impedeix reconèixer la riquesa d’aquestes persones i desaprofitem la seva vàlua. Hem d’obrir el nostre cor i les nostres ments per saber aprofitar el talent de les persones properes. “Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva” (Mt 6,4).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada