Ara que és temps de balanços, podem preguntar-nos: ¿Com volem que se’ns recordi un cop hàgim deixat la vida mundana? ¿Com a persones que hem fet allò que creiem que havíem de fer, entregats a la causa del servei als altres, o com a individus que ens deixàvem guiar per allò que complau el món? ¿Hem tingut desfici per acumular béns i riqueses o hem procurat acollir i facilitar l’existència honrosa d’altres persones? “¿Què és el que compta en el món? Allò que satisfà els desigs dels homes, allò que sedueix els seus ulls i l’ostentació de la riquesa. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre” (1Jn 2,16-17).
La vida interior ens proporciona tremp per viure la quotidianitat. Aquesta experiència íntima ajuda a resistir els envits de la vida i tenir força per tirar endavant malgrat els entrebancs que trobem en el camí. Hem de dedicar temps a alimentar aquesta força interior que és llum que ens guia per no perdre’ns.
“En ell hi havia la vida,i la vida era la llum dels homes.La llum resplendeix en la foscor,i la foscor no ha pogut ofegar-la”(Jn 1,4-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada