Glosses per la vida quotidiana

El soroll ambiental, les futileses de la vida, poden impedir de sentir la crida a fer de la nostra existència un donació a la causa de la justícia. El nostre entorn està ple de situacions on les persones han perdut la seva dignitat a causa d’injustícies socials o de l’egoisme d’altres persones. Cada una d’aquestes situacions és una crida a un conversió interior a favor de fer-nos agents de la transformació social. “Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.” (Mc 1,17)

¿Per què fem cas a unes persones i a altres no? ¿Per què parem atenció al que diuen, mentre ignorem les proclames d’altres persones? Algunes, quan parlem, ens transmeten confiança i seguretat, probablement perquè els nostres pensament entren en ressonància amb les seves idees. Però també hem de saber escoltar aquells que no ens diuen coses complaents, però paga la pena escoltar-nos perquè tenen autoritat al parlar. “El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc 1,21-22)

En el nostre entorn tenim persones que esperen ser guarides de molts diferents tipus de malalties, unes físiques, altres socials i també a nivell espiritual. Hem d’estar atents per interessar-nos per elles i contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la seva curació. No podem restar indiferents al sofriment d’aquestes persones. “La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. 31 Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los” (Mc 1,30-31)