Glosses per la vida quotidiana

De tant en tant ens repetim a nosaltres mateixos que estem cridats a l’esperança. Ens ho diem al veure les dificultats que tenen moltes persones per viure dignament o les limitacions que realitat imposa a la nostra vida personal. Però també som impacients, o insatisfets, perquè ens agradaria veure realitzat l’alliberament que proclamen i per el qual lluitem al costat de moltes persones. Algun cop ens rebel·lem i exclamem: ¿fins quan haurem d’esperar? “El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4,16-19) 

Si creiem en uns ideals, en uns principis o vivim uns valors que considerem bàsics per millorar les relacions humanes, hem de saber-los comunicar. Cal fer-ho sabent que, hi haurà moments, no serem compresos o ens podran excloure per considerar-nos folls. No podem renunciar a testimoniar allò que creiem. “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15) 

Cada dia rebem molts estímuls per pensar. Estem exposats en l’aparador de la comunicació social de tal manera que podem integrar el que se’ns proposa en el nostre pensament. Però hem de tenir cura de saber discernir allò que retenim del que refusem perquè no coincideix amb les nostres conviccions i valors. Hem de discernir bé per tal de créixer interiorment i ser entenimentats. “Un sembrador va sortir a sembrar ... Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u”. (Mc 4,1.7-8)