Glosses per la vida quotidiana

No podem anar posant pedaços per resoldre alguns problemes, si volem realment que es resolguin. El pedaç no serveix per anar a fons de les qüestions perquè, en lloc de resoldre allò que no funciona, encara ho espatlla més. En aquests casos el que cal és adoptar tenir un mentalitat diferent per trobar solucions radicals; cal anar a fons i aplicar respostes noves a problemes nous. “Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous” (Mc 2,21-22)

Les lleis, les normes, els reglaments, els protocols, etc... no tenen cap valor en si mateix, la seva finalitat és estar al servei de les persones. Les coses no es fan perquè estiguin manades, sinó perquè entenem i acceptem que s’han de fer d’una determinada manera. La llei és per les persones i no les persones per la llei. Cal interpretar tota la normativa en funció de la dignitat i el benestar de les persones. Sempre hem de tenir ben viva la capacitat de discernir per evitar l’aplicació mecànica de les lleis. “El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte” (Mc 2,27-28)

Si reflexionem sobre la nostra experiència segur que descobrirem situacions en les quals haurem de decidir si actuem en consciència o d’acord amb la llei. En aquests casos, per poder actuar, hem de discernir entre les alternatives del dilema aquella que aporta més bé a les persones i alliberar-les de les injustícies i sofriments. Som persones lliures de fer el bé, per això tenim la responsabilitat de saber escollir el camí just. “Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: Aixeca't i posa't aquí al mig. Llavors els pregunta: Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3,1,3)