Viure, és fer camí. Fer-lo amb un propòsit i ajudats per un guiatge. Per sort, tenim persones del nostre entorn, lectures per l’esperit i testimonis de vida que ens indiquen cap on hem d’anar. Gràcies a aquestes ajudes no anem a les palpentes. Hem d’escoltar pacientment, contemplar i rumiar aquests referents que ens trobem en el camí de la vida. “Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa” (Mt 2,9-10)
En
temps d’incertesa, en moments de desassossecs i de desànims descobrim
l’existència de venedors d’il·lusions i d’esperances fàcils. Molts ens prometen
la solució quasi immediata a uns problemes que intuïm complexos. Les paraules
d’aquests predicadors poden semblar-nos agradables i els seus discursos ben
construïts, però, passat un temps, ens adonem que tot segueix igual. Cuidem-nos
de fer cas als que ens prometen aquestes il·lusions i solucions. “Estimats,
no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per
veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes” (1Jn 4,1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada