Les
persones hem de saber cedir al nostre lloc a aquells que venen al darrere
empenyent. Hem d’assumir que no som imprescindibles, per més que ens dolgui i es
remoguin els sentiments. En la biografia personal podem distingir l’existència de
moments que se succeeixen i complementen. Amb senzillesa i naturalitat hem
d’acceptar que arriba un moment en la vida que cal cedir el protagonisme a
altres persones. Tots som prescindibles. “Després de mi ve un home que em
precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia” (Jn 1,30)
A vegades hem de ser més decidits i prendre la iniciativa de cercar, d’anar a descobrir allò que estem cercant. En el fons, sentim una crida que ens empeny a fer el pas per iniciar la recerca. Què cerquem? Aquesta és una pregunta que hem de fer-nos sovint. “Veniu i ho veureu” (Jn 1,39)
Moltes vegades l’experiència directa i el contacte personal són la millor manera per comprendre el sentit de moltes coses. La raó ens dona una determinada visió de la realitat, però la via de l’experiència aporta un coneixement que transcendeix els límits de la raó. Per comprendre aquesta dinàmica, ens cal no sentir-nos presoners de la raó i deixar-nos seduir pels sentiments i les emocions. “De Natzaret en pot sortir res de bo? Felip li diu: Vine i ho veuràs” (Jn 1,46)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada