Per construir una societat millot és fonamental ser solidaris amb el patiment dels altres. La indiferència, no és acceptable. Una manera d’anticipar els valors de la futura societat és compartir, des dels sentiments, la situació de les persones que pateixen qualsevol tipus d’injustícia. Si volem ser testimonis dels valors alliberadors hem d’estar al costat dels marginats i els exclosos socialment. Hem de ser compassius. “Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur” (Mc 1,41-40)
Viure és comprometre’s per la causa de la justícia i de la dignitat, a més d’altres coses. No podem seure indiferents a la porta de casa mentre veiem situacions que són motiu de patiment per moltes persones. No podem criticar i murmurar contra els individus que lluiten per fer el bé. La quietud empobreix l’esperit i corroeix l’ànima. “Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» (Mc 2,6-7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada