L’estimació als altres, l’entrega al seu servei comporten més d’una privació. Significa renunciar a algunes de les comoditats pròpies de les persones instal·lades i assumir la provisionalitat de tot el que ens envolta. Sentir-nos lliures dels mateixos lligams emocionals amb els objectes que tenim ens permet estar més disponibles per servir als altres.“Mestre, us seguiré per tot arreu on anireu. Jesús li respon: “Les guineus tenen caus, i els ocells nius. Però el Fill de l’home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20)
Les persones som contradictòries i hem d'acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi". (Mt 16,24)
Les obres de les bones persones s’escampen com el vent suau de matinada. El seu testimoniatge constant, molts cops silenciós i discret, és suficient per donar a conèixer els principis i valors que els animen. Si mirem el nostre entorn descobrirem moltes persones que calladament construeixen cada dia, pas a pas, aquest món nou que esperem. Són testimonis d’esperança.
“Silenciosament, sense paraules,sense que ningú els senti la veu,la seva vida s’escampa a tota la terra,escolten el seu llenguatgefins els límits del món”Salm 19 (18) 4-5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada