La contemplació pot ser la resposta a una crida. Podem sentir des de l’interior la necessitat de percebre com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'aparentment incomprensible que està en nosaltres. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20).
L’amor ens salva de quedar-nos atrapats en el nostre egoisme. Estimar evita tancar el nostre cor a les esperances dels altres. Tots formen part de la gran família humana. Estimant fem possible la realització de la gran fraternitat universal on tots som germans i germanes. “Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mt 12, 49-50)
Com els sembradors que tiren les llavors en els camps esperant que germinin, també nosaltres rebem paraules de vida que ajuden a alimentar el nostre esperit. Només cal que estiguem prou atents per acollir-les i facilitar que germinin. Hem d’evitar les distraccions que poden ofegar aquestes paraules i procurar centrar-nos a descobrir-les en la nostra vida quotidiana. “Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui senten la paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit”. (Mc 4,18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada