dissabte, 30 de juliol de 2022

Glosses per la vida quotidiana

¿Amb qui hem de confiar? ¿en què hem de confiar? La nostra esperança no pot estar en les riqueses o pensar que el poder dona sentit a la vida. Les futileses mundanes són banals i efímeres. El tresor del cor és senzill, neix de l’amor als altres i la confiança que Déu és misericordiós, ens acull i estima. “No confieu en els homes poderosos, homes que són terra, incapaços de salvar, quan exhalen l’esperit, tornen a la terra, i aquell dia es desfan els seus plans”. Salm 146(145) 3-4 

La nostra societat ha banalitzat la mort fins al punt que ja no infon respecte fins que es mor alguna persona del nostre entorn. Llavors tot són preguntes sense masses respostes. Quan passa això ens envaeix la tristor i ens sentim desvalguts. Cal trobar el sentit, més enllà de la circumstància concreta d’un fet que aparentment que ens sembla totalment irreparable. “Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor, els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els que creuen en mi, no moriran mai més” (Jn 11,25-26).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada