La confiança dona seguretat. Hem de saber confiar més en nosaltres mateixos i no dubtar. En nosaltres tenim la força que ens permet afrontar els diferents reptes de la vida. Hem d’alimentar la nostra esperança i fonamentar la nostra confiança amb una vida interior basada en la pregària, la meditació i les lectures espirituals. “Confiança, filla, la teva fe t'ha salvat. (Mt 9,22)
Creure és comprometre’s. En el món, hi ha moltes injustícies i desigualtats. La societat cada cop és més dual i les desigualtats s’eixamplen i amplien. Per combatre aquesta situació cal més implicació i compromís. Hem d’esmerçar un temps de la nostra vida a fer possible l’alliberament de moltes persones que estan marginades, pateixen injustícies i no han trobat la felicitat. “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors” (Mt 9,37)
Tenir fe no nega l'existència de moments de dubtes sobre la consistència de les creences. Som hereus del temps de la sospita. Però la vivència de la fe permet abordar les incerteses aportant referents, fonamentades en valors i principis, que ajuden a discernir en aquests moments de tribulació. "La part que la verge prudent ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 10,42)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada