divendres, 15 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20) 

Per anar a demanar a algú altre que ens ajudi cal vèncer l’orgull de considerar que no necessitem l’ajuda de ningú. Si ho fem, a més de descobrir que qui demana troba d’alguna manera allò que cerca, és una manera d’obrir-se a l’amor dels altres. Obrir-se a Déu és també confiar en la força del seu amor i el seu acolliment generós. “Senyor, vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me”. (Sl 17,15) 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada