¿Som realment humils o ens agrada el lluïment? ¿Amb quina actitud fem les coses, per servir o per demostrar als altres que tenim un determinat poder? La humilitat s’hauria de considerar una virtut cívica perquè permet relacionar-nos millor amb les persones. Hem de ser senzills i ser servidors dels altres amb humilitat i sol·licitud. No ens hem de vanagloriar, al contrari. Hem de practicar l’amabilitat servicial i fer més agradable la convivència. "Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom." (Mt 20,26-28)
Les persones som imperfectes i la nostra capacitat d'actuar fent el bé està limitada per l’egoisme que tanca el cor a les necessitats dels altres. Hem de tenir el cor i la ment oberta per percebre-ho i reconèixer que som limitats perquè som pecadors. En aquests moments agraïm sentir-nos acollits i rebre l’escalf que reconforta i asserena.
"No ens tingueu en compte les culpes passades,acolliu-nos per la vostra pietat,no trigueu més, que som orfes de tot.Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,per l'honor del vostre nomallibereu-nos i perdoneu-nos els pecats"Salm 79(78) 8-9
L’amistat és un bé. Considerar una persona amiga és obrir-li el cor per compartir la intimitat de la vida. No hem d’abusar del terme atorgant la condició d’amistat al que són simplement coneguts o saludats. Una persona amiga és una persona estimada a la qual es fa confiança amb intensitat i profunditat. “A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.” (Jn 15,15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada