Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Davant d’aquesta situació cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. Necessitem ser ajudats i hem de deixar que ens ajudin.  “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco”. Salm 31 (30), 17-18

No tinguem por de ser justos, per més que puguem sentir-nos diferents. No dubtem en fer el bé, en obrar amb justícia. Serem feliços, tindrem pau i alegria en el cor. Pau i bé. La contemplació i la meditació ens ajuden a ser persones rectes i comportar-nos amb amor. “Apunta per els justos la llum i l’alegria per els rectes de cor” Salm 97(96), 11 

Glosses per la vida quotidiana

La contemplació pot ser la resposta a una crida. Poden sentir des de l’interior la necessitat de sentir com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'incomprensible que viu en nosaltres. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)

 

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’una societat que està per venir, però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. La llum del món està a prop per il·luminar-nos per sortir de la foscor de l’egoisme, de la manca de solidaritat amb les persones que pateixen. Obrim els nostres cors i acollim Jesús. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

 

El dia de Nadal és un dia joiós perquè celebrem que Déu s’ha encarnat per il·luminar el poble que caminava a les fosques. Ha vingut la llum esperada. No estem abandonats, ni el nostre cor estarà desolat. La nostra esperançada ha estat recompensada amb el naixement d’un nen que capgirarà el nostre enteniment. Ell és font d’amor i el camí a seguir. “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Lc 2,10-12)

Glosses per la vida quotidiana

Aquests dies podem apreciar com, a poc a poc, es triga més a fer-se fosc. La llum guanya la nit. Per Nadal esperem una llum que doni sentit i sadolli les esperances sostingudes des de temps. Necessitem aquesta esperança per continuar caminant en un món més desesperançat. Hem de saber ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana. “Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau” (Lc 1, 78-79)

 

Les persones religioses ens podem perdre en pràctiques i rituals de gestos i poc contingut, oblidant-nos del que és l’essència de la fe. Per presentar-nos a Déu cal estimar i ser honestos. No se’ns judicarà per tal o tal altra pràctica religiosa. Aquestes poden ajudar a asserenar l’esperit, però poden fer-nos oblidar allò que és important. Trobar el transcendent en l’amor als germans i en una pràctica sincera de cor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui te el cor sincer i les mans sense culpa
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d'enganyar.
Salm 24(23) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

La felicitat està en el cor i el seu camí és la coherència de fer allò que ens permet estimar generosament, sense límits. La font de la veritable felicitat és compartir la vida amb les altres persones i viure amb allò que estrictament necessitem per tenir una vida digna. Hem de ser despresos, desprendre's del que és superflu i aprendre que tot poder és un servei al proïsme. "La gen preguntava a Joan "Així doncs, què hem de fer". Ell responia "Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i que tingui menjar que el comparteixi també amb els altres" (Lc 3,11)

 

Espero i no vull tenir un desengany. Espero confiat, no vull defraudar-me. És una esperança tossuda perquè supera tot desencís i, obstinadament, continuo esperant. He de vetllar per no desesperar i continuar mantenint viva la fe amb les promeses rebudes. Per més que els temps que em toca viure siguin obscurs, sé que vindrà una llum que il·luminarà als que estem en la foscor del desconcert i la seva claredat ens permetrà entendre el sentit de l’esperança.

“Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
Que sigui com la pluja que amara l'herbei,
com els ruixats que assaonen la terra.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau”.
(Salm 72/71, 3-7)

Cada cop que fem una bona obra, per petita i insignificant que ens pugui semblar, en aquell moment dignifiquem la vida. Les bones accions aporten sentit a la nostra vida i poden contribuir a que altres persones es sentin estimades, tingudes en compte. El següent fragment del salm 72 és una petita pregaria on s'expressa el desig de com es vol que siguin els governants. S'expressen els anhels d'unes virtuts que s'esperen que tinguin les persones que govern la societat.

“Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils” 

(Salm 72(71), 1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: Nadal. El dia en què Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després de Nadal ve Pasqua quan la llum il·luminarà la foscor. Nadal revela la Pasqua, aquest és l’anunci que hem de saber transmetre a la societat. Hi ha esperança malgrat les adversitats. La salvació és possible, però ens exigeix treballar perquè sigui així. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert” (Is 41,17-18)

La felicitat no es troba en els béns materials de la vida. És cert que la seva privació és font de molt patiment, però el camí de la felicitat es troba en el cor. Allí és on els individus experimentem la joia de viure i trobem la pau interior quan som coherents amb els principis que creiem.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”.
(Salm 1,1-2)

Glosses per la vida quotidiana

S’apropa la diada de Nadal. Dia assenyalat per retrobar-nos amb les persones estimades. La festa de Nadal fa present l’encarnació de Déu. La seva presència viva ens convida a no tenir por perquè Jesús, gràcies al seu amor, ens convida a seguir el camí per acomplir les nostres esperances. Els fets ens poden aclaparar o sentir sensació de derrota. Fins i tot podem percebre que no hi ha res a fer perquè tot està perdut. En aquests moments hem de tenir esperança i confiar que no serem defraudats per l’amor de Déu. “Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs” (Is 35,4-7)

L’Advent ens convida a vetllar per acollir la paraula de Déu que ve a trobar-nos en la història de tots i en la història personal. Hem d’estar atents per rebre aquesta presència de Déu, entendre-la i acceptar-la. Sabem que la paraula de Déu encarnada serà font de vida i esperança. Gràcies a ella, allò que semblava impossible esdevindrà real. “Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l'estepa una ruta per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»” (Is 40,3-5)

La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia poden entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir aquelles situacions que poden fer trontollar-nos els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya, per exemple, aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida i actuar amb coherència en el món convuls del nostre temps. Tenir principis i seguir-los garanteix viure coherentment les nostres creences.  “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

El temps d’Advent ens convida a llegir, contemplar i meditar les paraules del profeta Isaïes. Els seus escrits ens parlen d’un temps nou on les persones serem alliberades de les foscors que ens empresonen. Isaïes ens convida a combatre les desesperances, a ser optimistes, a mantenir l’esperança d’un futur on viuen lliures de les opressions que ens deshumanitzen. Les paraules d’Isaïes ens encoratgen a pensar que, malgrat que el present sigui fosc, hi ha moltes raons per confiar en el futur. Són unes paraules que ens parlen de l’acompliment de les nostres esperances d’un món millor. Tal com va dir Chesterton: “Només és gràcies als que perseveren quan tot sembla perdut que l’esperança torna a brillar”. “Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents..” (Is 29, 18-21)

Glosses per la vida quotidiana

Hem començat el temps d’Advent. Temps per acollir els grans motius d’esperança que es manifestaran per Nadal. Per fer aquest camí hem de preparar-nos interiorment. Fent abstracció de les propostes de llums de colors i sorolls de consum que omplen carrers i places. Us convido a aturar-nos i preguntar-nos com podem acollir en el nostre cor aquest anhel que ens porta a l’esperança universal. Una bona manera de fer-ho, és anar proposant i construint, cada dia, petits motius d’esperança, sobretot on tot sembla negar-la. “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els poble, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves espases. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra no s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4)

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons aparentment incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)

Podem començar el dia amb un petit reconeixement del valor de la confiança i el convenciment que no tot està a les nostres mans. Els salms parlen molt de la confiança. Sense ella, és difícil sostenir-se en la vida. La confiança dona seguretat i empara; venç les pors i ens allibera. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna".(Salm 23(22), 1-3)

Glosses per la vida quotidiana

La nostra esperança no serà defraudada. Tard a d’hora els nostres anhels seran realitat. La nostra esperança no és una il·lusió sense fonaments, podem donar raó d’ella. Compartim la nostra esperança amb moltes més altres persones i tots lluitem per fer-la realitat. Cada pas que donem cap a ella ajudem a tenir-la més a prop. Certament, esperem contra tota esperança. “Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats” (Lc 21,8)

És millor sentir-se acompanyat en l’amor, que estar a la intempèrie de la vida sense percebre la calidesa de qui ens estima. L’amor és fidel, no abandona i té cura de l’ànima. La bona salut espiritual és font de felicitat i ens amara de pau. “Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s’acullen als vostre murs, emprenen amb amor el camí” (Salm 84 (83) 5-6)

Glosses per la vida quotidiana

Davant les necessitats dels altres ¿què estem disposats a donar?, ¿què volem compartir? En alguns casos, tenir una vida més austera, suprimint les despeses superficials, pot ser suficient per compartir uns recursos que altres no tenen. En altres ocasions, es pot compartir el temps per dedicar-lo al fet que altres persones recuperin la seva dignitat. Sempre hi ha una possibilitat de desprendre’s d’algun aspecte d’un mateix a fi de donar-ho als altres. “Aquesta viuda pobra ha donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure” (Lc 21, 3-4)

Cal saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el futur per venir serà present entre nosaltres. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85(84), 9.10)

En l’ofici de viure cal ser coherents. És simple, cal fer allò que diem i el que expressem ha d’estar en consonància amb allò que pensem. Això ens portarà a testimoniar la fe en moments en què no pot ser ben rebuda o que pot incomodar. Tant se val, perquè si renunciem a aquesta coherència, deixem de ser solidaris de l’esperança de moltes persones. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13).

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per comprendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94), 8)

La fidelitat sosté la coherència. ¿Com trobar el camí de la fidelitat? Vivint d’acord amb els principis i els valors que donen el sentit de la vida i ens aporten la pau interior que fa trobar-nos bé amb nosaltres mateixos. Aquests principis i valors estant presents en el cor. Els hi de fer un lloc i procurar alimentar-los amb el que podem anomenar treball de l’esperit. “Sóc més feliç guardant el pacte. Que fruint de grans riqueses”. (Salm 119(118) 14)

Glosses per la vida quotidiana

La promesa és una esperança que es basa en l'experiència de la fe. Aquesta promesa neix del convenciment, poc raonat, però raonable, que darrere d'una fe arrelada en un comportament just, hi haurà una nova realitat joiosa. Això és el que ens explica, d'alguna manera, el següent verset.

"Feliç, l'home,
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor
la repassa meditant-la nit i dia.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn"
(Salm 1, 1-3)

L'encontre amb Jesús ha de transformar la de les persones. Ha de representar un repensar de nou les prioritats, el què fem i com ens comportem amb els altres. Jesús entra la vida de cadascú per canviar-la. Això és la conversió del cor. A través de Jesús. Com Zaqueu, podem començar una vida nova orientada a la justícia i a la solidaritat amb els nostres germans. "Zaqueu es posà dret i digué a Jesús "Senyor, ara mateix dono la meitat dels meus bens, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué "Avui s'ha salvat aquesta casa" (Lc 19, 8-9) 

Hem d’estar convençuts que les coses que fem, per petites o insignificants que siguin, donaran fruit. La suma de petites coses transformen el món. Els grans esdeveniments que canvien la història radicalment, són ocasionals. Però, la societat evoluciona a partir del treball pacient i constant de moltes persones que, dia a dia, donen testimoni que es poden fer les coses d’una altra manera i millor. “No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.” (Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians parlem sovint del Regne de Déu. El presentem com una esperança llunyana on es resoldran les sofrences i els neguits del present. En parlem com la utopia de la justícia alliberadora. Però, aquest Regne no està en fets extraordinaris del futur, sinó en realitats quotidianes. El podem trobar allí on hi ha justícia, fraternitat, igualtat i felicitat humana. Cada un de nosaltres podem ser cada dia constructors d’aquest Regne que capgira la lògica del món. “El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,20-21)

Cal viure cada instant de la vida com si fos el darrer. Això vol dir, estar en pau amb un mateix. En cada moment es condensa la plenitud de la vida i cada moment és una oportunitat per sortir a l'encontre de l'altre. Si ens tanquem morim en vida, si ens obrim al proïsme, vivim. "Qui miri de conservar la vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Jo us dic que aquella nit, si n'hi havia dos en un mateix llit, pot ser l'un fora presa i l'altre deixar" (Lc (17,33-34)

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat exigeix més que compartir el que ens és sobrer amb les persones que requereixen els nostres ajuts. Davant les necessitats dels altres ¿què estem disposats a donar?, ¿què volem compartir?. En alguns casos, dur una vida més austera, suprimint les despeses superficials, pot ser suficient per compartir uns recursos que altres no tenen. En altres ocasions, es pot compartir el temps per dedicar-lo al fet que altres persones recuperin la seva dignitat. Sempre hi ha una possibilitat de desprendre’s d’algun aspecte d’un mateix a fi de donar-ho als altres. La solidaritat comença amb la nostra capacitat d’austeritat i la generositat de compartir el que tenim amb les persones que tenen necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure. (Lc 21, 1-4)”

Viure és obrir-se als altres. Comprendrem i copsarem el sentit de la vida a través de l’amor a les altres persones. L’egoisme, el tancar-se en un mateix, impedeix descobrir les mirades dels altres que ens parlen de les seves esperances. Acollint als altres, acollim el sentit més transcendent de la vida. En aquesta experiència es descobreixen els replecs espirituals de l’existència humana. “Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat” (Mt 10,39-40)

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Sal 23(22), 1-3)

Glosses per la vida quotidiana

Confessar-se creient és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la creença en l'àmbit de les vivències interiors viscudes. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona expressió de la vitalitat interior de la fe. "M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delícies per sempre" (Salm 16(15) 11) 

Les ciutats, viles i pobles on vivim han de ser llocs equilibrats urbanísticament, agradables i amables per viure-hi. Han de ser ciutats, viles i pobles justos, on no hi hagi persones instal·lades en la marginació i l’exclusió social. Les autoritats que governen el món local han de ser íntegres i al servei dels ciutadans. Aquesta és la petita utopia per les nostres ciutats, viles i pobles. Llavors podrem dir l’espai urbà és amable i harmoniós.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 121/122, 3-5)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor és gratuïtat. Hem d’estimar sense esperar res a canvi. Si cerquem la recompensa, aquesta actitud fomenta el nostre egoisme i no ajuda a purificar el nostre cor. L’amor generós, altruista i desinteressat ens salva de les temptacions de ser el centre de la vida o de l’univers. Ser despresos també en l’amor és el camí a la felicitat. “Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!” (Lc 14, 13-14).

Hi ha moments, pot ser el que vivim aquests dies és un d’ells, que són feixucs. Moments en els quals sentim un pes a l’ànima que ens costa alleugerir. Davant de tant dolor, l’ànim s’encongeix. Quan ens passa això necessitem sentir-nos acollits, acompanyats i reconfortats. Hem de trobar persones i instants de calidesa que ens renovin l’esperit i en donin assossec. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28)

Tenir confiança, tal com expressa el verset d'avui, dona tranquil·litat per afrontar les incerteses, les penes i les adversitats de la vida. És una confiança que aporta certesa que l'esperança consola dona seguretat. Abandonem les nostres pors i experimentem la llibertat personal perquè sentim en nosaltres la confiança en el Senyor. Hem de viure més confiats en el fet que Déu farà més que nosaltres i mai ens trobarem desemparats de l'amor que té i ens tenen.

El Senyor m'il·lumina i em salva

Glosses per la vida quotidiana

Un nou dia. De vegades ens preguntem què hem de fer?, com hem de comportar-nos? Que esperen de cadascú? Les següents paraules de sant Pau donen algunes pistes per trobar les respostes a aquestes preguntes. "Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per anunciar la Bona Nova de la pau". (Ef 6, 14-15)

L’experiència del transcendent demana sincerat de cor. No és una qüestió de càlcul, sinó de obertura interior per deixar-se captar pel misteri de la transcendència. Moltes persones, ara i abans nostre, han recorregut aquest camí i han compartit la felicitat d’experimentar aquesta la trobada íntima amb Déu. Aquesta experiència ens ha d’ajudar a consolar els que estan pateixen el dolor per tantes morts al País Valencià. Els que estan avui de dol vindrà un dia que seran consolats. “Feliços els net de cor: són ells els que veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells” (Mt 5,8-10)

Glosses per la vida quotidiana

En la vida, reflexionem abans de prendre una decisió important. La vida del creient també hi ha moments que cal aturar-se i posar-se en mans de Déu per tal de discernir el que cal fer. La pregària és el motor de la vida espiritual. Pregant unim l’acció amb la contemplació. Des de l’amor la pregària té sentit per il·luminar la vida dels creients. “Jesús se n’anà a la muntanya a regar, i passem tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n’elegí dotze i els donà el nom d’apòstols” (Lc 6,12)

Hi ha moments que podem desanimar-nos i pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Que davant de tantes injustícies tot continua igual. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible el canvi de la societat. La nostra impaciència ens impedeix veure com aquesta esperada transformació avança. No hem de buscar canvis radicals i espectaculars, al contrari. El canvi possible es fa present a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada per la transformació de la societat. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).

La societat no pot guiar-se per la llei del més fort, per la prepotència d’uns pocs i dòcil submissió dels altres. Res d’això ajuda a respectar ni promoure la dignitat de les persones. Quan les coses van malament, cal donar suport i ajudar a recuperar l’esperança i la il·lusió de viure. Sempre cal donar una segona oportunitat, o més si fa falta. Ningú ha de sentir-se sol ni desemparat. Cadascú, a la seva manera, pot contribuir fer una societat bondadosa.

“Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
els qui han ensopegat, ell els redreça.
Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dones l'aliment.
Tan bon punt obres la mà
sacies de bon grat tots els vivents.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor”
(Salm 145/144, 13-17)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor és font de vida. Aquesta afirmació necessita estar fonamentada per un convenciment en el cor i una pràctica d’estimació total i desinteressada als altres. Cada dia tenim múltiples ocasions per estimar. Cal tenir els ulls i les oïdes ben a punt per acollir les exigències d’amor que la vida ens posa davant nostre. Al vespre, en començar el descans nocturn, pot ser un bon moment per revisar el fet durant el dia i veure si hem estimat sincerament. “Visqueu fermament arrelats en l’amor ... Que arribeu a conèixer la immensitat d’aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud de creixement, que és la plenitud de Déu”. (Ef 3,17.19)

Sovint tenim la sensació que la maldat, dit així i de forma genèrica, té més predicament i presència en el món que la bondat. Tenim la sensació que el món no se’n surt per resoldre els grans problemes que creen injustícies, desigualtats i patiments. No hem de perdre l’esperança. Ens hem de mantenir esperançats que la foscor serà vençuda per la llum de la veritat i l’amor. Dit ras i curt, confiem en Déu.

¿Qui pot estar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.
Salm 24(23) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

La política hauria de ser un servei a la comunitat i no un instrument per ocupar el poder i  mantenir-s’hi, procurar beneficis per interessos particulars i mostrar-se com a persones importants. En les societats occidentals alguns polítics, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Però existeix una altra manera d’entendre la política, més centrada en els altres, en la recerca del bé comú i atenta en resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots” (Mc 10,43-44)

Estimar comporta donació, entrega i sol·licitud a les necessitats dels altres. Aquestes actituds ens permeten estar sempre a punt per servir les persones que ho necessiten. Hem d’estar amatents al servei. Hem de ser ràpids en donar resposta, estar atents per donar una resposta ràpida quan ens ho demanin i ser afables en el tracte. Les persones hem d'estar a punt, atents, per llegir els signes del nostre temps. Tots els sentits els hem de tenir desperts per comprendre que està passant i descobrir els altres que necessiten ser estimats. No podem adormir-nos. "Estigueu a punt, amb el cos cenyit i amb els llums encesos” (Lc 12,35)

Hem de ser coherents i dir allò que pensem i fer allò que creiem en el nostre seguiment de la causa de Jesús. No podem amagar les creences per vergonya o perquè no estan de moda. Hem de procurar testimoniar-les, fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. Gràcies al nostre testimoni podem aportar esperança als que esperen ser alliberats de les opressions i injustícies. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)

Glosses per la vida quotidiana

On es troben les fonts del coneixement per viure amb plenitud? Hi ha un saber que l’aprenem en el sistema educatiu, aquest ens permet caminar per la vida. La família i altres estructures de socialització aporten els sabers que ajuden a formar la personalitat. Però, ¿on es troba el coneixement que dona sentit a la vida? Cadascú el cerca sincerament el troba allí on brolla l’amor, la justícia i l’esperança. “Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu ! Vosaltres no hi heu entrat, i heu tancat la porta als qui desitjaven entrar-hi” (Lc 11,52)

Tenir fe és també testimoniar sincerament i sense cap engany el que es creu. No es pot dissimular la fe. Fins i tot en els moments més difícils i en les situacions més compromeses cal ser testimonis de la fe. No podem amagar el que som i gràcies a explicitar  les nostres creences podem ajudar altres persones a seguir l’experiència de vida que hem optat lliurement. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà” (Jn 15,16).

Glosses per la vida quotidiana

La saviesa popular ens diu que no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar. Així és. Tenim davant nostre nombroses manifestacions de situacions que, per injustes, clamen al cel. Són evidències que ens parlen que les persones hem de canviar d’actitud, que hem de fer les coses d’una altra manera per transformar una societat que genera injustícia i desigualtat. Tot i això, no hi fem cas. Estem obstinadament tancats en nosaltres mateixos creient-nos forts i sense necessitat d’escoltar a Déu que ens parla d’una conversió del cor. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu” (Salm 95/94,8)

Hi ha moments que ens notem cansats interiorment, sembla com si la vida pesés més del desitjat. És trobem afeixugats i això ens incomoda. Fins i tot no trobem consol pels petits entrebancs quotidians. Per recuperar la serenor necessitem tenir punts d’ancoratge espiritual per trobar la pau interior que ens fa reposar confiats i sosté la nostra esperança. Cada dia podem dedicar estones a contemplar el que ens passa i meditar sobre el seu sentit contrastant-lo amb les nostres fonts de veritat. “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,29-30)

Sovint podem caure en la temptació d’entretenir-nos en aspectes secundaris de la vida i oblidar allò que és essencial: l’amor a les altres persones. Vivim en una societat majoritàriament preocupada en aspectes secundaris, accessoris abandonant allò que va la pena: la pau, la joia i la generositat. Abandonem les preocupacions supèrflues i deixem-nos endur per l’Esperit. “Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l’amor a Déu” (Lc 11,42).

Glosses per la vida quotidiana

La fe és un do. No es fonamenta en la raó, però necessitat d’ella per ser intel·ligible. També és una cerca pacient del sentit final del transcendent absolut que és Déu. Per això cal alimentar l’ànima amb dons espirituals a fi de trobar Déu quan es deixa trobar o suportar la seva aparent absència. Hem de creure que l’amor de Déu és providencial. Confiar en la providència ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Lc 11,9-10)

La desunió, les baralles, la no entesa no ajuden a construir una societat millor. Al contrari, són grans problemes que deshumanitzen perquè no contribueixen a edificar la societat sobre valors sòlids. La manca d’unitat afebleix el diàleg i ens fa més vulnerables. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

Glosses per la vida quotidiana

¿Qui és el meu germà? ¿qui és el meu proïsme? ¿quins són els altres que he d’estimar? Aquestes preguntes, o similars, ens fem quan se’ns diu que a més d’estimar a Déu, cal estimar als altres com ens estimem a nosaltres mateixos. L’amor és donació total als altres, sense restriccions i límits. L’amor és tenir cura, en totes les seves possibilitats, de les persones, les més pròximes i aquelles que formen la societat. L’amor no és excloent i no té límits. “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. “Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més” (Lc 10,30-35)

Sovint anem atrafegats i anguniats. Anem amunt i avall apressats pel temps o fent múltiples coses simultàniament. Sembla que el món s'hagi d'acabar al final del dia. Al final tenim la sensació que la vida se’ns esmunys com l’aigua s’escola entre els dits. Aquest neguit ens impedeix gaudir de la vida, dels seus breus instants on es condensa tota la joia de viure. Quan fem balanç del dia ens preguntem: ¿hem fet allò que és important?, ¿ens queda temps per asserenar-nos i treballar el nostre interior?, ¿estem contents amb les respostes que donem? . “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.  (Lc 10,41-42)

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. Fins al punt que la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica a Déu com el pare de tots. Aquest reconeixement afirma la nostra filiació i ens agermana amb totes les persones. La pregària del Pare Nostre resumeix tot el sentit de la causa de Jesús. “No heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»” (Mt 8,15)

Glosses per la vida quotidiana

Per testimoniar la causa de Jesús no calen massa coses. Cal posar-se en camí, anar lleugers d'equipatge i proclamar l'anunci de la Bona Nova. La paraula i l'exemple són els instruments que fan creïble aquest anunci. La nostra vida és el principal testimoni de la nostra fe. "Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer "Pau en aquesta casa"". (Lc 10,3-5)

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu". Salm 95(94) 8.

 

Glosses per la vida quotidiana

Les persones tenim tendència a fer capelletes i classificar els altres segons com pensem nosaltres. Ens fiem dels que considerem dels nostres i tenim tendència a ignorar tot allò que no coincideix amb el nostre pensament. Cal tenir una mentalitat més oberta i creure que la veritat es construeix a partir de les aportacions de moltes persones. “Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres” (Lc 9, 39-40)

Si compartim el que tenim amb les altres persones que no tenen tots en sortim guanyant i enriquint. Uns perquè reben allò que no tenien i qui dona perquè el seu cor s’omple de la joia de ser solidari i generós. L’amor ens convida a compartir i a col·laborar amb la felicitat dels altres. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que fessin seure tothom. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. Els repartia tant com en volien” (Jo 6,9-11)

La innocència té diverses accepcions, una d’elles es refereix a la condició que tenen les persones que no han fet mai el mal i ignoren el que és el mal. És la innocència que tenen els nens. Els adults, malgrat saber que és el mal, per activa o per passiva, no renunciem a fer el mal. L’elogi de la innocència dels nens és la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular el que fem pel benefici que ens pot aportar o propi o ignorar el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18,4)

Glosses per la vida quotidiana

La confiança ens manté vius en l’esperança. Vivim situacions difícils que semblen negar tota possibilitat a l’esperança. Però, fins i tot en aquestes situacions, hem de mantenir-nos convençuts de que serem alliberats perquè Déu està al costat sempre dels qui sofreixen. No podem perdre aquest convenciment, no ens el poden arrabassar. Déu se’n manifestarà a través de la silenciosa solidaritat humana com aportant consol interior. “Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera; vetlla per cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú”. (Salm 34(33), 20-21)

Més d'una vegada tinc la sensació que visc en un món accelerat. Penso que moltes persones estan convençudes que tot ha de passar en l’instant present, que en aquest moment s’han de resoldre totes les preocupacions i neguits. Fa l'efecte que hem d’acabar moltes coses ja perquè el món pot acabar-se en l’instant següent. Aquesta inquietud ens impedeix gaudir intensament de la profunditat de cada instant i el neguit corroeix el nostre cor. El neguit burxeta del present ens impedeix gaudir de les belleses de cada instant. “Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau”. (Coh 3,1-9)

Glosses vida quotidiana

Sabem que la veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Hem de ser sincers. Val més callar abans de mentir. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar a l’altra i significa el menyspreament de la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “ No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut ” (Lc 8,17)

 

El temps no és per esgotar-lo en curses inútils, en records inaccessibles per la majoria de la gent. El temps és un regal de la vida que ens permet gaudir-la en cada un dels instants que ens ofereix. És en el cor on s’obtenen totes les gràcies i la felicitat. La senzillesa i la humilitat ens obren el cor al sentit més íntim de l’existència i ens ajuden a descobrir la joia de viure. “Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. Més que l’ofrena de víctimes, el Senyor és qui sospesa els seus cors. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l’injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal”. (Pr 21,2-6)

 

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15)

Glosses per la via quotidiana

Sovint les persones necessitem consol, La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen. És en aquests moments quan necessitem la ma amiga que ens acull i ens fa descansar en les tribulacions. Però, per fer-ho possible, cal confiar i deixar-se acompanyar en aquests moments. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar" (Mt 11,28)

L'accés al misteri de Déu necessita emprar el raonament, és evident; però bàsicament la seva comprensió s'hi arriba a través del cor. Només des de la senzillesa del cor podem trobar el camí que ens permet entendre-ho tot. Cal ser senzill i humils de cor per acollir de cor l'essència de la fe i, de manera especial, l'amor que tot ho pot i tot ho transforma. "Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos" (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

El que importa són les obres, elles ens identifiquen i per elles serem jutjats. Més que paraules, que també, el que calen són obres, actuacions concretes que demostrin el que diem. Tenir fe comporta un compromís a fons amb la vida. Creure no és només fer afirmacions doctrinals o realitzar pràctiques religioses. Tot això ajuda o complementa el que és important: tenir fe és practicar l'amor. Tenir fe és treballar a favor de la justícia. “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dona allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2,14-17)

Les persones som contradictòries i ens hem d’acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. (Mt 16,24)

Obrim el cors, obrim-nos a les paraules assenyades que donen vida i ens ajuden a estimar als altres. No tanquem les nostres orelles al clam que demana justícia. Estiguem atents als marges de la societat des d'on se'ns recorda que tots som germans. "Com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual" (1Pe 2,5)

Glosses per la vida quotidiana

 En general, tenim tendència a criticar a la lleugera als altres o emetre judicis de valor sobre què fan o diuen. Som molt estrictes amb les nostres valoracions dels comportaments de les persones i fàcilment ens convertim en jutges suprems sense adonar-nos que fem el mateix, o pitjor, que el critiquem. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Lc 6,41)

Hem d’actuar donant la volta a la lògica del sistema. No podem retornar amb mal quan ens fan mal. No he de fer el bé de forma interessada, esperant rebre alguna mena de recompensa. Com tampoc hem d’estimar només als qui ens estimen. La lògica que volem és donar bé per mal. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit” (Lc 6,27-29)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de quedar mai presoner de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola norma que ho condiciona tot: fer el bé. El respecte ha de ser sempre l'amor al proïsme, tota la resta està condicionat a aquest precepte. "Els fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si Jesús curava en dissabte (...) Us pregunto: ¿quin és el nostre deure en dissabte, fer el bé o deixar-lo, salvar una vida o deixar-la perdre".( Lc 6, 6-9)

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula, a més del seu significat propi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.

“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 42 (41),2-3

Ni els diners donen la felicitat ni l’acumulació de bens no ens fa més feliços perquè distreuen l’ànima d’allò que és important: l’amor als demés. La societat proposa uns models ideals de felicitat que no haurien de ser els nostres. Hem de ser capaços de testimoniar que la joia de viure està en la donació gratuïta i en l’estimació desinteressada als demés o en les petites i senzilles coses que tenim entorn a nosaltres. “Feliços els pobres, el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui passeu fam vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, vindrà el da que riureu” (Lc 6, 20-21)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat als altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18). 

Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, les actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. “Ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s’ha de posar en bots nous” (Lc 5, 37-38)

Glosses per la vida quotidiana

Els comportaments identifiquen a les persones. El que fem és una finestra oberta al nostre cor. No podem dissimular els nostres actes perquè cada un d’ells parlen amb fets i no paraules. Assumir la vida seriosament exigeix viure coherentment, adoptar un estil de vida i saber-se acompanyat per un esperit de veritat que fa possible, malgrat les debilitats personals, ser lliures per estimar. Us convido a practicar tot el dia cada una de les propostes d'aquest salm. Estic convençut que fent-ho serem més bones persones i els altres ens ho agrairan

"Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?
¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla no escampa calúmnies,
mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels del Senyor;
no es desdiu de promeses oneroses,
no ha els seus diners a interès
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà"
Salm 15(14)

Vivim en un temps ple de sorolls comunicatius. Hi ha moltes persones emeten missatges, individus que semblen omnipresents perquè tothora transmeten notícies, opinen i gairebé diuen el que hem de fer. Entre tot aquest garbuix mediàtic costa trobar persones que parlin amb autoritat i que pagui la pena escoltar-los amb atenció perquè el que diuen ens educa l’esperit. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32) 

Tinc la impressió que les persones alguns cops diem o fem coses que alteren les relacions amb els altres. Treballar a favor de la pau no solament és manifestar-nos contra les guerres, sinó també treballar per la cordialitat i amabilitat de les relacions entre les persones. “Feliços els qui posen pau: Déu el reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”(Mt 5,9-10)

Glosses per la vida quotidiana

La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un instrument per rebre ocupar el poder, mantenir-s’hi i procurar beneficis, més o menys confessables, i mostrar-se com a persones importants. En les societats occidentals molts polítics, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Existeix una altra manera d’entendre la política centrada en els altres, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27

En el cor de les persones hi ha moltes llavors esperant el moment de florir. Però no totes assoleixen el seu objectiu perquè l’egoisme personal, les preocupacions quotidianes, l’afany per les riqueses i les seduccions mundanes les ofeguen. Hem de centrar-nos en allò que és important per alliberar-nos de tot allò que ens impedeix estimar. “La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit” (Mt 13, 22)

Glosses per la vida quotidiana

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna" Salm 23(22) 1-3 

Hem de ser persones bones i fer el bé. Hem de ser constructors de justícia i testimonis de la pau. Hem d’estimar en tot moment i ser constructors de pau. Els nostres fruits són les obres que fem i la saba que necessitem per donar els fruits provés de la vida interior. No hi ha res més gran que l’amor. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria, una alegria que és plena i omple l’esperit. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9b,5b) 

La formació de l’esperit és important per tenir pau interior. De la mateixa manera que procurem educar-nos, hem de dedicar un temps a preparar-nos interiorment. Hem de saber trobar els moments i els medis per conrear la vida interior i saber distanciar-nos de les preocupacions que poden impedir obrir l’enteniment de l’esperit. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u”. (Mt 13,23)

Glosses per la vida quotidiana

La vida té el seu tràfec i sovint ens hi sentim com atrapats i dominats per situacions que ens empresonen. La fe aporta acolliment càlid per poder experimentar la joia de viure. L’accés a això és la pregària, el treball de l'esperit i l'obertura als altres que dona l'amor, vèncer les rancúnies amb el perdó. En temps de grans ofertes de salvació, és bo recordar que el cristianisme és una proposta que unifica la vida i alimenta l'esperit per tal d'aportar pau interior. Els cristians, com a persones i les nostres institucions, hem de saber acollir i donar calidesa humana a les persones que se'ns apropen demanant pau interior i repòs. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.” (Mt 11,28-30)

L’amor ha d’estar en el cor de les bones persones i ser la guia de la seva actuació. Res es pot anteposar a estimar a les altres persones. Aquesta regla serveix per a tothom i és la base del cristianisme. No hi ha cap drecera per seguir a Jesús més enllà de l’amor sense límits. “El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes” (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36),30-31).

Viure comporta saber estar en la vida. Les nostres relacions amb els altres han d’estar presidides per la senzillesa. És bo evitar els afanys de protagonisme o de lluïment. Sovint, aquestes actituds humilien a les persones que ens envolten. Siguem servicials i discrets. Hem de viure renunciant els béns superflus i de tot allò que ens pot robar el cor i l’atenció. “Totes les generacions em diran benaurada, perquè el Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa” (Lc 1,38).

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

Petits consells que ens permeten estar en pau amb un mateix i ajudar a humanitzar la societat. Procurem practicar cada dia aquestes recomanacions, segur que trobarem múltiples ocasions per posar-les en pràctica.

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
Busca la pau, procura aconseguir-la."
Salm 34(33), 14-15

Aquests dos petits fragments del salm 51 ens ajuden a descobrir-nos més humils i a sentir-nos més insegurs de les nostres veritats particulars. Sobretot, a descobrir que necessitem obrir-nos als altres per adquirir la saviesa de cor.

"Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre de mi m’ensenyeu a tenir seny"
(...)
"creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm”.
Salm 51(50) 7,12

Glosses per la vida quotidiana

No podem ser rancuniosos, hem de saber perdonar i oblidar les ofenses. No podem entristir-nos en el record d’allò que ens ha alterat, intranquil·litzat o ferit. Hem d’atorgar el perdó gratuït, ple de caritat, que brolla de l’amor que tenim als altres. “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor” Salm 145/144, 8

La imatge del pastor, i en concret el bon pastor, és prou potent per il·lustrar el que s’espera de les persones que tenen en l’amor la màxima guia pel seu comportament. El bon pastor estima, protegeix i atén amb desfici el seu ramat. Si estimem a les altres persones ho hem de fer amb l’actitud de vida que adopten els bons pastors. “Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa” (Jn 10, 11-12)

La confiança té un lloc molt important en la vida dels cristians. Aquesta confiança no és una paciència resignada, sinó la certesa que la causa del just guanyarà i l'amor allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” Salm 34(33) 9

Glosses per la vida quotidiana

Vivim també perquè els altres puguin viure. Som feliços si els altres també ho són. El nostre benestar està lligat al benestar dels altres. No som indiferents a la situació dels individus. En cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat de fer que els altres se sentin persones. Cada dia hi ha moltes oportunitats perquè tot això passi. Aprofitem-les. “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. (Mt 25,40)

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que vull és amor, i no ofrena de víctimes. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”(M7 9,13)

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 94,8)

Les persones tendim a ser més conservadors del que ens pensem, mantenim moltes coses que considerem intocables. Però, davant dels canvis que es donen a la societat, i a les nostres pròpies vides, hem de saber transformar-nos interiorment i obrir-nos a les noves realitats i, si s'escau, saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous" (Mt 9,17) 

Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als altres i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor. “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117/116,2)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir  aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir principis, valors i virtuts fermament construïdes ajuden fan sentir-nos segurs i en pau amb nosaltres mateixos. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Si els fonaments vitals són segurs, l'edifici de la vida resistirà els múltiples cops i proves que la mateixa vida ens fa. Les persones sensates tenen uns fonaments ferms i resistents, “Qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca”. (Mt 7,24)

L'oblit és un perillós enemic que pot donar-nos amargor de cor. Els jueus deportats a Jerusalem des de l'exili visqueren aquesta experiència i ho saberen expressar en diversos salms. El salm 137 és una mostra d'aquesta experiència.

"Si ma i t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi la mà dreta;
que se m’encasti la llengua al paladar,
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
Salm 137/136, 5-6

Glosses per la vida quotidiana

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’una societat que està per venir, però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

Per ser bones persones i comportar-nos amablement amb els altres cal seguir una petita regla d’or: no fer als altres allò que no volen que ens fessin. Si fem això segur que no ens equivocarem a l'hora de trobar el comportament just i adequat en cada moment. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin, aquest és el resum de la Llei i els Profetes”. (Mt 6,12).

Els actes de les persones són una bona mesura de la coherència de les persones. Les obres ens identifiquen i evidencien les nostres incoherències. Vivim en uns temps de molta aparença on predicadors de tota mena anuncien diferents camins de salvació i felicitat, que són no duen enlloc. Les paraules poden camuflar, fins i tot dissimular, però les obres són evidents als ulls dels altres. La sinceritat brolla de la coherència entre el que diem i fem, entre el que pensem i fem. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits”.(Mt 15,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària fora part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6, 7-8)

La societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular. Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal tenir coses, i com més millor. Fins i tot, els programadors del consum dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba en el que podem tenir, sinó en el som. En els tresors del cor, en la pau i el benestar interior. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6, 19-21)

Glosses per la vida quotidiana

La no-violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és l'única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones."Ja sabeu que van dir "Ull per ull, dent per dent" Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal". (Mt 5,38-39)

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. “Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos”. (Mt 5,44-45)

Les persones hem de ser senzilles i sinceres, el gest exterior, el que fem, ha de reflectir el que pensem i som. Hem de ser el màxim de sincers i transparents perquè la mirada exterior desvetlli el nostre interior. Hem de fer-ho tot com si Déu ho veiés. La discreció és bona consellera per no engrandir la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estiguem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l’elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa de saber que es fa el bé. "Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga que fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà" (Mt 6,3-4)

Glosses per la vida quotidiana

Les nostres relacions amb les altres persones han de ser amables, amb atenció i educació. Hem de tenir cura de relacionar-nos bé, sense irritar-nos o ferir la sensibilitat de les altres persones. I si ho hem fet, hem de saber demanar perdó com més aviat millor i procurar refer els ponts malmesos. No podem estar enfadats ni fer que s’enfadin amb nosaltres. Hem d’aspirar a ser bondadosos i fer les paus tants cops com calgui. La bondat ens fa cercar contínuament allò que pot fer bé, allò que enforteix la nostra fraternitat amb els altres. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)

Tot sovint ens trobem en situacions que ens angoixen per la seva incertesa. Ens donen intranquil·litat i malestar. En aquests moments necessitem sentir tenir la força interior per confiar som forts i ho superarem. La confiança es construeix. És el resultat d'un treball pacient de trobar les fonts de la pau interior. “El Senyor m'il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿que em pot esfereir?” (Salm 27/26,1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Viure és estimar. Estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels altres. La vida és alegria si sortim de les aparents tranquil·les seguretats personals i ens situem a l’encontre de les altres persones, especialment aquelles que creuen que no hi ha motius d’esperança o que la injustícia els angoixa o els manlleva la felicitat. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. “Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia en que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,5-10)

Tenim creences, tenim valors i tenim principis. Tenim un ideal de vida que aspirem a ell. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies que creiem viables. Són inèdits que aspirem a ells. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5, 13)

L’amor dona sentit a la vida. Estimar és un art que cal saber-lo practicar. S’aprèn. Estimant als altres ens trobem a nosaltres mateixos. L’amor fa descobrir els múltiples replecs de la vida. Qui estima se salva i troba la pau. “Déu és amor, el qui està en l’amor està en Déu i Déu en ell” (1Jn 4,16)

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12, 29-31)

No sempre trobo les paraules justes per expressar, en pocs mots, les vivències interiors. La lectura dels salms ajuda a fer aquesta síntesi. La saviesa dels autors dels salms em serveix per resumir en poques paraules tot el que sento interiorment. A partir del salm, puc contemplar el misteri de la vida i com la fe hi és present. Prego amb els salms i visc amb els salms. “Ell és el Déu que em salva / confio, no m’espanto. / D’ell em ve la força i el triomf, / és ell qui m’ha salvat / Cantant de goig sortirem a busca l’aigua / de les fonts de la salvació” (Is 12,2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen" (Mc 12,10-11)

No hem de confondre l’àmbit de la societat secular i el món de la fe, de la religió i de les vivències espirituals personals, com antigament, o encara avui en alguns països, es confonen l’espasa i l’altar. Hem de respectar, tot i que això no vol dir desentendre’s, les lògiques del món, i aquest ha de respectar, però no ser-ne indiferent, als assumptes de les religions. No hem d’elevar a noves divinitats, perquè seria un pecat d’idolatria, les coses del món. Món i fe tenen els seus àmbits respectius i autònoms. La societat no ha de voler domesticar les religions, però aquestes no ha de voler convertir els seus codis de pecat en lleis. “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu” (Mc 12,17)

Hem de procurar ser coherents i dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar-les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)

Gloses per la vida quotidiana

Molts cops ens sentim indecisos fins al punt d’estar incapacitats per entendre el que està passant. No comprenem el que veiem i escoltem, estem sords i cecs sense ser-ne. Aquesta actitud ens priva d’acollir les veus amigues que volen ajudar-nos a tirar endavant. Si ens tanquem, quedarem atrapats pels nostres fantasmes interiors. És en aquests moments quan hem de confiar en nosaltres mateixos i les nostres capacitats per seguir endavant. “Jesús s'aturà i digué: --Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: Coratge! Aixeca't, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu? El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi. Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat”.(Mc 10,49-52)

En el cant del Magníficat, himne habitual en la pregària quotidiana, però que avui té especial rellevància en la litúrgia del dia, es condensa bona part de l’essència de l’experiència creient. Cada paraula té sentit en ella mateixa i en el seu conjunt. És una lloança a la magnificència de l’obra de Déu i un programa d’actuació per donar compliment al seu amor. Per acollir l’amor de Déu que salva cal tenir un cor senzill i obert. “Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres, i els rics s’entornen sense res” (Lc 1,51-53)