Ahir, a l’Ateneu de Barcelona, l’Antoni Gutiérrez Rubí presentà el seu llibre Micropolítica. Un llibre força suggerent i que ajuda a mirar la política valoritzant el petit gest, el petit detall. L’Antoni ha ordenat les seves reflexions com a consultor de comunicació política en cinc eixos.
1. La política de les emocions. Els polítics han d’entendre les emocions per tal de poder comprendre a les persones. La política ha d’incorporar la capacitat emocional amb naturalitat. Els discurs polític ha de ser també un discurs emocional. Sense la mobilització de les emocions no es construeixen les majories. Per això els polítics han de saber dinamitzar les passions emocionals.
2. La política com a relat. La política neix de l’experiència. Les persones entenen millor allò que viuen. És necessari dissenyar l’acció política perquè susciti i evoqui experiències positives. Gràcies a la vivència d’experiències positives els individus es senten membres d’una comunitat.
3. Els tristos no guanyen les eleccions. La tristó no mobilitza voluntats. Les persones es mobilitzen per energies positives. Cal una política optimista i generar emocions positives. El continuat abandó de l’alegria que proporciona la visió positiva aboca al sarcasme. El cos comunica, la cara transmet molta comunicació. La política ha de ser empàtica i ha d’aprendre a escoltar.
4. Viure les idees per combatre l’oblit. Cal reivindicar la centralitat de la paraula en política. La política és relat i discurs. La política necessita del record. Les paraules han d’expressar sentiments i construir marcs mentals de referència. L’acció política ha de tenir cura d’emprar aquelles paraules adequades que evoquin els marcs mentals necessaris per mobilitzar a les persones. Paraules, imatges, símbols tot ha d’orientar-se a evocar el marc mental adequat. Els polítics no poden oblidar que les persones pensen en imatges.
5. La neuropolítica. Cal conèixer millor com funciona el cervell. Aquest coneixement proporciona prous pistes per situar avui la política en el camp de les emocions. L’aroma, el tacte, els colors, etc... han de ser identificadors de la política com ho són en el camp de la mercadotècnia. Gràcies al coneixement que proporcionen les neurociències els polítics poden incorporar a les seves propostes elements del camp no racional. Les decisions es basen molt cops més en percepcions que en processos racionals.
Aquestes són les idees que es troben en el llibre Micropolítica de l’Antoni Gutiérrez Rubí. Llibre que endinsa al seu lector en la comprensió de la importància que tenen les emocions i les percepcions en la comunicació política.
1. La política de les emocions. Els polítics han d’entendre les emocions per tal de poder comprendre a les persones. La política ha d’incorporar la capacitat emocional amb naturalitat. Els discurs polític ha de ser també un discurs emocional. Sense la mobilització de les emocions no es construeixen les majories. Per això els polítics han de saber dinamitzar les passions emocionals.
2. La política com a relat. La política neix de l’experiència. Les persones entenen millor allò que viuen. És necessari dissenyar l’acció política perquè susciti i evoqui experiències positives. Gràcies a la vivència d’experiències positives els individus es senten membres d’una comunitat.
3. Els tristos no guanyen les eleccions. La tristó no mobilitza voluntats. Les persones es mobilitzen per energies positives. Cal una política optimista i generar emocions positives. El continuat abandó de l’alegria que proporciona la visió positiva aboca al sarcasme. El cos comunica, la cara transmet molta comunicació. La política ha de ser empàtica i ha d’aprendre a escoltar.
4. Viure les idees per combatre l’oblit. Cal reivindicar la centralitat de la paraula en política. La política és relat i discurs. La política necessita del record. Les paraules han d’expressar sentiments i construir marcs mentals de referència. L’acció política ha de tenir cura d’emprar aquelles paraules adequades que evoquin els marcs mentals necessaris per mobilitzar a les persones. Paraules, imatges, símbols tot ha d’orientar-se a evocar el marc mental adequat. Els polítics no poden oblidar que les persones pensen en imatges.
5. La neuropolítica. Cal conèixer millor com funciona el cervell. Aquest coneixement proporciona prous pistes per situar avui la política en el camp de les emocions. L’aroma, el tacte, els colors, etc... han de ser identificadors de la política com ho són en el camp de la mercadotècnia. Gràcies al coneixement que proporcionen les neurociències els polítics poden incorporar a les seves propostes elements del camp no racional. Les decisions es basen molt cops més en percepcions que en processos racionals.
Aquestes són les idees que es troben en el llibre Micropolítica de l’Antoni Gutiérrez Rubí. Llibre que endinsa al seu lector en la comprensió de la importància que tenen les emocions i les percepcions en la comunicació política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada