dimarts, 29 de juny de 2010

No ens han vençut, som una nació



Quatre anys d’espera per la sentència de l’Estatut són massa. Durant aquest temps han passat moltes coses. Entre elles, que molts catalans ens hem emprenyat per la poc diligència d’aquest tribunal. L’esperada sentència ha provocat reaccions dispars segons els interessos inconfessos. Per una majoria de catalans, així ho expressen els medis de comunicació, la sentència és indigna; per altres la sentència era l’esperada; per altres la sentència és una catàstrofe per Catalunya; per altres és una autopista per la independència; per altres es una derrota del Partit Popular i per altre és la confirmació del que ja deien. En qualsevol cas, la sentència damnifica la dignitat dels catalans. Perquè trenca el pacte polític de l’Estatut. El Tribunal Constitucional està pel que està; però no per avaluar els pactes polítics. Els pactes polítics, uns cop fets, es tradueixen en en lleis i ordenament jurídic. Aquest és l’àmbit d’actuació del Tribunal Constitucional, però no els pactes polítics que ordenen la convivència cívica dins del marc comú que es diu Espanya.

Si el pacte polític sorgit del Parlament català i les Corts espanyoles no té cabuda en la Constitució l’equació es resol canviant la Constitució. Si la resta d’Espanya vol Catalunya, l’ha de voler amb la seva identitat definida per un pacte polític que es traduí en un Estatut d’Autonomia referendat pels catalans. Però, si per formar part d’Espanya cal definir de nou el pacte polític que dóna sentit a la Catalunya d’avui, llavors cal canviar Espanya perquè Catalunya tingui lloc. Però si Espanya no canvia per tal que Catalunya s’hi trobi còmode, llavors Catalunya no té lloc a Espanya. La irresponsabilitat del Tribunal Constitucional és haver obert la possibilitat d’un major sentiment de llunyania de Catalunya d’Espanya.


Els catalans hem d’estar atents a les propostes dels nostres representants polítics. El President de la Generalitat, en un excel•lent i vibrant discurs, ha parlat ja en nom de tots els catalans. Ha estat una veu institucional. Ara cal que tots els homes i dones de Catalunya assumim també la nostre responsabilitat i donem suport al gest valent del President de Catalunya. Com molt bé ha dit el President José Montilla, “acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat.Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari. No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació (volem tot l’Estatut) íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya”. No ens han vençut, som una nació.

2 comentaris:

  1. Je crois que vous vous trompez. Vous pouvez croir ce que vous voulez, mais l'arret du statut n'afime pas ce que vous afirmez. Alors, Il faut accepter la realite des choses et ne pas se confondre et confrondre les autres. L'unique nation valable ici est l'Espagne. Merci de votre atention.

    ResponSuprimeix
  2. Go bunch of nonsense that you can write. Note how grateful you are a stomach. Screw you.

    ResponSuprimeix