Ahir, en la tertúlia de capvespre a ràdio Estel tornàrem a parlar, com no podia ser d’una altre manera, de la crisi econòmica. Era el dia que Alemanya i Regne Unitat havien anunciat dràstiques mesures de contenció. Cap dels auguris feia presagiar que la crisi hagués tocat fons. Entre nosaltres s’estengué la profunda resignació de que poca cosa podíem fer, des de la nostre realitat personal, per incidir en una macro economia que semblava fora de control. Per no caure en nihilisme nocturn, decidírem parlar de quelcom que estava més a les nostres mans: els valors. Afirmarem que davant la crisi tant necessàries són les intervencions financeres i econòmiques, com la consolidació d’uns nous valors tant en les bases del sistema econòmic com en les relacions personals. Aquesta crisi, a diferència de les anteriors situa en el pla del debat polític la discussió sobre el sistema de valors de la societat. Per això afirmarem que calia parlar de nou dels valors per sortir de la crisi. En un moment sortiren aspectes com l’austeritat, la solidaritat, l’autoexigència, l'esforç, la donació, la responsabilitat i la creativitat. Hi ha més valors. Però en un moment, quasi de forma precipitada, se’ns acudiren aquests.
La realitat política no s’orienta en aquest sentit. Les mesures per afrontar la crisi dóna la impressió de que son conservadores. És a dir, els decisors es troben presoners d’un sistema ideològic que no contempla la possibilitat de situar-se en una lògica diferent. Es fa servir un sistema de comprensió de la realitat excessivament lligat al tecnicisme o en la confiança il•limitada del pensament científic. Sense adonar-se que, junt a les bones receptes tècniques, també cal impulsar un univers de nous valors per tal de poder avançar més confiats cap el futur. Cal demanar als polítics que parlin d’aquests valors, perquè també ells mobilitzen a les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada