El vel islàmic, de símbol religiós a símbol d’una religió

A França, del vel islàmic s’ha fet una qüestió d’estat perquè es considera que vulnera els principis republicans. La laïcitat francesa, gran valor de la identitat de la República, ha estat sempre atenta a minorar qualsevol manifestació pública de les religions. El republicanisme volia tenir les religions tancades a les sagristies o als oratoris. Quan algú s’atrevia a fer de la seva creença un manifest públic, s’encenien totes les alarmes i el pes de l’argumentació laïcista procurava dissimular qualsevol presència pública dels símbols religiosos perquè es considera que s’atemptava contra els valors republicans. Així l’any 1989 s’expulsa una noia d’una escola per dur un mocador islàmic a Creil i l’any 2004, el 14 de març, es prohibeixen els signes religiosos als alumnes de primària i secundària.

Però a França les coses no han anat en la direcció que els laïcistes pretenien. Quan els francesos musulmans han transformat el vel islàmic d’un símbol religiós a un símbol de la seva religió, la manifestació més genuïna de la fe musulmana, la convivència sota els valors republicans ha quedat alterada. Els partidaris de la seva prohibició en l’àmbit escolar, per exemple, addueixen la defensa dels grans valors de la República oblidant-se que,  sota els mateixos principis, es toleren greus discriminacions a francesos musulmans perquè tenen ascendència àrab i practiquen l’islam. La laïcitat constitucional francesa no ha resol satisfactòriament aquestes qüestions, al contrari, en més d’una ocasió ha agreujat els problemes de convivència relacionat a la presència de les religions en l’espai públic. Cal prendre nota d’aquestes qüestions perquè a Catalunya, quan sigui el moment, no cometem errors similars alhora de definir la naturalesa de l’estat en relació a les religions.