Els ideòlegs de la barbàrie – III

L’egipci Sayed Imam Al Xarif (nascut el 8 d'agost de 1950) també conegut com el Dr. Fadl o com Abd Al Qader Bin Abd Al Aziz fou un dels primers grans ideòlegs de la barbàrie. Si bé en un principi el pensament de Xarif fou bàsic per legitimar la gihad salafista, després es distancià d’aquests plantejaments fins arribar a condemnar-los. Xarif estudià de petit l'Alcorà i es convertí en un Hafez (persona que ha memoritzat l'Alcorà). Als quinze anys, el govern egipci el va inscriure en un internat del Caire només per estudiants excepcionals. Al anys 70 del segle passat, mentre estudiava medicina a la Universitat del Caire entrà en contacte amb Ayman al Zawahiri. L’any 1977, Zawahiri demanà a al Xarif que s’unís als seu grup, però en un primer moment declinà l’oferta.

Després de l'assassinat,  l’any 1981, del president d'Egipte, Anwar Sadat milers d'islamistes egipcis foren detinguts. Entre ells Zawahiri però no al Xarif que havia fugit als Emirats Àrabs Units on treballà com a metge. Després es refugià a Pakistan, després a l’Aràbia Saudita  i retornà al Pakistan de nou per treballar en un hospital de la Mitja Lluna Roja de Kuwait a Peshawar. Al Pakistan Xarif col·laborà amb Ayman al-Zawahri per reconstruir la Gihad Islàmica Egípcia a l'exili. Al Xarif impressionà als combatents gihadistes pel el seu coneixement enciclopèdic de l'Alcorà i dels hadits. Alguns experts consideren que, si bé Zawahiri figurava com era el cap visible d’Al Qaeda el veritable líder era al Xarif.

A Peshawar, al Xarif escriví el llibre Els punts essencials de la preparació de la gihad” (1988) va ser utilitzat com a manual per la preparació de la gihad en els camps d'entrenament d'al Qaeda a l'Afganistan. En aquest llibre, on s’explicava la manera més adequada per lluitar en els combats, Xarif afirmà que el "veritable objectiu no era la victòria sobre els soviètics, sinó el martiri i la salvació eterna". L’any 1989, quan Bin Laden es traslladà des de l'Afganistan al Sudan juntament amb Zawahiri i la majoria dels membres de la Gihad Islàmica Egípcia Xarif estava acabant el que considerava la seva obra mestra “El compendi de la recerca del coneixement diví". Tot i l’envergadura del projecta acceptà, a instàncies d'Al Zawahiri de traslladar-se també al Sudan.

En algun moment de la dècada dels anys 90 del segle passat al Zawahiri i al Sharif s’enfrontaren per disputes estratègiques i tàctiques. Bàsicament Xarif estava en contra que la Gihad Islàmica Egípcia s’unís al grup islamista al Gama'a al Islamiyya per desenvolupar una campanya de terror contra el govern egipci i els turistes estrangers que visitaven Egipte. Xarif considerava que "aquesta activitat no tenia sentit i que no aportaria cap benefici.". Xarif estava canviant la seva visió de la gihad, fins el punt de considerar que “que els atacs violents eren inútils” i que, enlloc del terrorisme, calia practicar la infiltració lenta i constant en l'estructura de l'Estat. Poc a poc, el pensament de Xarif fou minoritari i es distancià de Zawahiri després de deixar totes les seves responsabilitats dins de la Gihad Islàmica. En aquests moments es desvelà que l’emir de la Gihad Islàmic Egípcia no era Zawahiri, tal com es suposava, sinó el mateix Xarif.

Deprés de trancar el seu vincles amb la Gihad Islàmica Egípcia Xarif anà a viure al Iemen l’any 1994 on es dedicà a aprofundir la teologia islàmica i a la medicina. Després del fet de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, al Xarif fou detingut per l'Organització de Seguretat Política de Iemen i estigui en aquest situació durant tres anys. El 28 de febrer de 2004 al Xarif fou traslladat a Egipte on fou jutjat i condemnat a cadena perpètua. Durant el seu empresonament va escriure Document d'orientació adequada per a la gihad a Egipte i el Món  també conegut com La racionalització de la gihad a Egipte i el món. En aquest text diu que els musulmans tenen “prohibit cometre agressions, fins i tot si els enemics de l'Islam la fan." Aquest llibre es publicà l’any 2007. En el llibre es demana que al Qaeda abandoni el terrorisme, tant a Occident com en els països musulmans. Els textos de Xarif foren publicats en diversos diaris i les seves idees representaven un atac frontal al discurs de la guerra gihadista. Es interessant seguir el pensament d’aquesta persona que, en un moment fou probablement la figura més rellevant del gihadisme violent i després el criticà des del propi discurs teològic islàmic.