La
impossibilitat d’arribar a un acord per formar govern a Espanya és un fracàs de
la política. Per edat, formo part de la generació que hem conegut la manca de
llibertats polítiques i hem lluitat per la democràcia, entesa com una encertada
manera d’organitzar la convivència cívica, per això em visc com un fracàs de la
polític el desacord dels polítics espanyols. És un fiasco enganyós per la
ciutadania que els partits polítics espanyols parlen i gesticulen molt, però
escolten poc i no saben pactar.
Reivindico
la funció noble de la política. La política és bona si serveix per resoldre els
conflictes que encallen el bon funcionament de la societat. La bona política no
defuig el conflicte perquè la funció del polític és identificar-los i resoldre’ls.
Per això la política és raó analítica, raó discursiva i diàleg. Els ciutadans
esperen això dels seus polítics. Quan els dirigents polítics gesticulen, es mostren
esparverats i fan dels seus comportaments
una escenificació teatral tot plegat desacredita la bona política.
La
política a Espanya a tocat fons. A la política espanyola, com diu un bon amic, “la política espanyola li falten raons i li
sobren emocions, li falten idees i li sobra èpica, li falta horitzó i li sobren
enrocs”. Quan passa tot això, a més d’ensorrar-se la raó política es
debilita la democràcia. S’afebleix el propi sentit de la convivència ordenada i
amable, i només sobreviuen els vividors de la política de caserna o de pati d’escola.
Aquestes són les sensacions que em
produeix la incapacitat dels polítics espanyols de pactar un govern. Els
catalans som pactistes, forma part de la nostra identitat cívica i això s’ha
projectat en la nostra vida política. També en això som diferents. És una
llàstima per Espanya que la política, en lloc de servir per avançar plegats,
tanca tots les portes a l’entesa dels diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada