És
bo conrear la virtut de la humilitat per tal d’evitar l’actitud contrària: la
supèrbia. Aquesta ens impedeix relacionar-nos amorosament amb els demés. La
humilitat és bona consellera perquè ens permet mostrar tot el que tenim o som
com una gràcia, un desprendre’s de les vanitats que empresonen. L’orgull
separa, la humilitat agermana. “Revestiu-vos
tots de sentiments d’humilitat els uns pels altres, perquè als descreguts, Déu,
els corresponent burlant-se’n, però als humils, els concedeix el seu favor” (1Pe
5,5b)
¿Quina
és la missió dels cristians?, ¿què hem de fer en el món mentre la vida es
texeix cada dia?. Certament, el mateix es poden preguntar altres persones d’altres
creences o maneres d’entendre la vida. Tothom ha de procurar ser testimoni del
sentit de les seves creences. Creure, a més d’una experiència viscuda en la
intimitat del cor i també és un
compromís vers als demés. Això es pot resumir com que cal ser contemplatius en
l’acció. Ambdues dimensions es complementen i s’alimenten. “Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt
d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa
sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tot els que són a casa”. (Mt
5,14-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada