La tradició islàmica és rica en fets i anècdotes associades
als primers moments de la vida de Muhàmmad, però, curiosament, són febles o totalment
absents les referències escrites a ell en els primers testimonis escrits de
l’islam, així com en els registres arqueològics dels seus primers moments. Una
de les primeres referències escrites a Muhàmmad es troba en un dels edificis
més emblemàtics d’aquesta primera època és l’anomenat temple de la Cúpula de la
Roca situat en l’esplanada ocupat per l’antic temple jueu de Jerusalem que
havia estat destruït pels romans l’any 70. En aquest temple, que no és cap
mesquita, els musulmans veneren el lloc on, segons la seva tradició, Muhàmmad
pujà als cels on veié l’Alcorà sencer i després, al tornar a la terra, com que
no recordava el que havia vist l’aniria rebent de forma fragmentària a través
de diverses revelacions.
En aquesta mateixa explanada de l’antic temple de
Jerusalem també existeix l’anomenada mesquita de l’Aqsa, la mesquita més allunyada, en
referència a un fragment de l’Alcorà que esmenta que Muhàmmad fou transportat
des de la Meca a un lloc d’adoració el
més allunyat des d’on pujà al cel. Aquest mesquita seria el lloc on arribà
Muhàmmad des de la Meca, mentre que la Cùpula de la Roca fora el lloc des d’on
s’enlairà. En aquest mateix indret també es considerat sagrat pels jueus perquè
en ell es veneren les restes del seu sagrat en forma del Mur de les
Lamentacions. Tot i que la tradició islàmica relaciona aquesta mesquita amb el
viatge nocturn de Muhàmmad, les dades històriques evidencies que aquest edifici
fou construït pels omeies entre els anys 689 i 691, molts anys després de la
mort del fundador de l’islam. Des del punt de vista arquitectònica, existeixen
proves que la mesquita fou construïda sobre les ruïnes de part del temple de
Jerusalem original i la seva estructura fou alterada a causa de diversos
terratrèmols i reconstruïda cinc cops com a mínim. L’última gran reconstrucció
data del 1035.
Els islamòlegs destaquen que la Cúpula de la Roca, tot i
que és molt important dins de l’univers simbòlic dels musulmans, és considerat
el tercer lloc sagrat de l’islam després de la Meca i Medina, té una decoració
sòbria sense masses referències teològiques en els textos escrits en les seves
parets. Només es reprodueix sis cops la basmala:
“En nom de Déu clement i misericordiós”,
igualment s’afirma en sis inscripcions només la cita de que “Muhàmmad és el
missatger de Déu” i dos cops la sahada escrita
de forma tripartitat: “No hi més déu que
Déu, no hi ha res que se li pugui associar, Muhàmmad és el seu missatger” que
contrasta amb la forma bipartida tradicional: “No hi més déu que Déu i Muhàmmad és el seu
missatger”. Una de les inscripcions esmenta el seu constructor, el califa Abd
el Malik. Sorprèn que no hi hagi cap referència explícita al llibre sagrat dels
musulmans, l’Alcorà, tot i que l’edifici commemora un fet nuclear a l’islam: la
pujada al cel de Muhàmmad per veure el text que després rebrà per revelació. Un
altre fet sorprenent és el fet que en un primer moment en aquest temple no hi havia cap inscripció al·lusiva a
Muhàmmad com a profeta de l’islam. Les inscripcions referides a Muhàmmed no
foren incorporades als frontons del temple fins l’any 696 per ordre del propi
califa Malik. Alguns islamòlegs, consideren aquesta circumstància molt curiosa
i suggeridora de moltes interpretacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada