La nova normativa del Govern bàvar
que estableix la col·locació obligatòria d'un crucifix en tots els edificis de
l'Administració regional ha obert la caixa dels trons a tot Alemanya. El
president de Baviera, el socialcristià Markus Söder, argumentà que la decisió de
penjar les creus no alterava la laïcitat de l’Estat perquè "la creu no és un símbol religiós; la creu és
el símbol fonamental de la identitat cultural del caràcter cristià-occidental
". Miris com és miri, aquesta argumentació no encaixa amb el caràcter
aconfessional de les institucions públiques alemanyes.
Aquesta decisió del president de Baviera
ha d’interpretar-se en clau electoral. El CSU, el partit socialcristiana, soci
històrica de la democristiana CDU de la canciller Angela Merkel ha d’afrontar
eleccions al proper mes d’octubre i s’interpreta el gest com una maniobra per atraure
el ampli sector de catòlics conservadors bavaresos temptats per la ultradretana
“Alternativa per Alemanya”. Aquesta
decisió ha estat durament criticada, a més dels sectors laïcistes, per la
mateixa Església catòlica bàvara. El cardenal Reinhard Marx, arquebisbe de Munich
i Freising i president de la Conferència Episcopal Alemanya, va declarar que la
decisió genera "divisió, inquietud i
animositat".
El cardenal Marx va dir que la
creu "és un signe d'oposició a la
violència, l'injustícia, el pecat i la mort, però no és un signe contra altres
persones", i que el debat real a Alemanya és saber respondre a la
pregunta de "què significa viure en
un país d’arrel cristiana ", però que alhora de respondre cal tenir en
compte cristians, musulmans, jueus i no creients. Pel president de la Conferència
Episcopal Alemanya aquesta decisió “és mostra de divisió i d’inquietud, posa uns
contra els altres” Per acabar d’esmenar la plana al polític bavarès, que
pocs dies abans havia dit, després de penjar la creu a la seu de la
Cancelleria, “volem enviar una senyal
clara que la gent vol subratllar la seva identitat" el cardenal Marx
va dir: “qui veu la creu només com un
símbol cultural no ha entès res, i la creu és així expropiada en nom de l'Estat
(...) a l’Estat no li correspon explicar el significat de la creu”. Aquesta
iniciativa s’inscriu dins de l’ampli debat obert a Alemanya sobre el sentit de
pertinença, heimat, on una part de la
societat qüestiona la multiculturalitat i la diversitat religiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada