El
documental de TV3 Els homes del silenci sobre
les bambolines del retorn del president Tarradellas aporta algunes idees per comprendre
com hauria de ser el diàleg entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i
el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Ha de ser un diàleg sincer,
sense condicions prèvies i obert a parlar de tot. Com tot bon diàleg ha de
servir per parlar, però també per escoltar. Per ser efectiu, els dos
personatges han de vèncer apriorisme i estereotips, i han de ser valents i no
tenir por d’assumir riscos. Si el diàleg es fa amb l’ull posat en el
retrovisor, atemorits del que poden dir els seus respectius bàndols, malament. Els
dos interlocutors haurien de dialogar obertament sobre la resposta política al mandat
emès per una part del poble de Catalunya el dia 1 d’octubre i el 21 de
desembre.
Aquesta
és la meva aspiració, però no sóc optimista. A partir del que han dit
darrerament els dos presidents percebo que pot ser un diàleg viciat per la
intransigència, el tancament i molts apriorismes per part de les autoritats de l'Estat. Les declaracions del
president Rajoy acordades amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, demostren que
el diàleg serà molt difícil, per no dir impossible. Aquests dos dirigents
polítics han establert un marc per iniciar el diàleg que limita la confiança
del president Quim Torra. Pretendre iniciar un diàleg amenaçant amb tornar
aplicar l’article 155, seguir amb el control econòmic de la Generalitat i acusar
de frentista i xenòfob al president de la Generalitat, no és estar a favor de
fer un bon diàleg. Més aviat el contrari. Diàleg i sotmetiment són dos valors
antagònics. No és possible dialogar mentre el poder polític de Catalunya segueixi
sota vigilància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada