dilluns, 7 de maig del 2018

Pregària pels empresonats


El bon amic Josep Maria Alentà, amable llibreter de la Llibreria Claret de Barcelona, m’ha fet a mans una sèrie de textos bíblics evocadors de consol per el presos polítics catalans i els exiliats. Avui m’agradaria compartir amb els meus lectors un d’aquests textos, el salm 109.

M'acusen injustos i falsaris, em parlen amb engany,
m'encerclen amb paraules d'odi, em combaten sense motiu.
Em paguen l'amistat acusant-me i jo no faig sinó pregar;
em tornen mal per bé, odi a canvi d'amistat. I parlen així contra mi:
“Que porti un injust la seva causa, que tingui un fiscal per defensor.
Que surti condemnat en el judici i la pregària encara li augmenti la culpa etc..”.

Tot seguit, diversos versets anuncien els mals auguris pronostiquen els enemics del salmista.
Quan s’acaben aquests improperis el salmista continua amb la seva súplica

Així m'acusen davant el Senyor els qui parlen contra mi i em volen mal.
Però tu, Senyor, Déu meu, tracta'm com escau al teu nom, allibera'm per la bondat del teu amor.
Perquè sóc pobre i desvalgut i el meu cor se sent ferit dintre meu.
M'esvaeixo com l'ombra del capvespre, se'm treuen del damunt com qui es treu una llagosta.
De tant dejunar em flaquegen els genolls i tinc el cos magre i descarnat.
Sóc objecte de les seves burles, em miren amb aires de mofa.
Defensa'm, Senyor, Déu meu; salva'm, per l'amor que em tens.
Que s'adonin que tot ve de les teves mans, que ets tu, Senyor, qui ho ha fet.
Ja poden maleir, si tu beneeixes! Ja poden acusar-me, que quedaran confosos i el teu servent se n'alegrarà!
Que la infàmia cobreixi els qui m'acusen, que els embolcalli la vergonya com un mantell!
Donaré gràcies al Senyor solemnement, el lloaré enmig d'una gentada.
Ell s'ha fet defensor del desvalgut per salvar dels tribunals la seva vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada