Els cristians, alguns moments de la nostra vida, podem recollir la
incomprensió de la societat. Si som coherents amb les nostres conviccions, i
actuem d’acord amb elles, podem trobar-nos en situacions en que una part de la
societat no ens comprengui o, fins i tot en determinades circumstàncies, ens
pugui ser hostil. En aquests moments, hem de percebre que no estem sols perquè
formem part d’una comunitat de vida unida per l’amor. Us
exclouran les sinagogues. Més encara: ve el moment que els qui us matin es pensaran fer un
homenatge a Déu. Tot això ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi. (Jn
16,2-3)
Pregar és un situar-se davant de la transcendència. Quan es prega la intimitat
personal esdevé transparent a la mirada interior. Hi ha diferents tipus de
pregària. Una de les pregàries habituals és la súplica. No és un demanar per
demanar, ni suplicar fets impossibles. La súplica significa reconèixer les
nostres limitacions, reconèixer que necessitem ser ajudats i obrir el cor al
misteri d’aquesta transcendència.
Sempre que us
invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva
ànima.
La vostra dreta em
salva.
Que el Senyor
continuï afavorint-me.
El vostre amor
perdura sempre.
Salm
137
L’art
de viure ens demana constantment discernir els esdeveniments a fi de poder
actuar correctament. Enfront de practicar una moral de la situació hi ha
l’alternativa de tenir uns principis capaços d’orientar-nos sobre el que cal
fer. Aquesta actitud exigeix construir aquests principis i saber practicar el
discerniment per tal d’orientar el nostre comportament. L’Esperit de la veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat
sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà i us
anunciarà l’esdevenidor. (Jn 15, 11-13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada