Glosses per la vida quotidiana

Mantenim l’esperança. Encara que les circumstàncies la neguin, hem de treballar per ella. La fe és el convenciment ferm que aquelles promeses que ara semblen impossibles s'acabaran complint. No hem d’endurir el cor ni cedir a la derrota. Creure en l’esperança ens ofereix una salvació interior i la certesa que les adversitats no són permanents. L’esperança és la nostra guia. “Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats” (Lc 21,28)

Cal saber ser pacients. Aquesta paciència, però, no ha de ser fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de la construcció d'un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou serà real si estimem, si portem la pau a la societat i treballem per la justícia. És així com el temps futur esdevindrà real en el nostre present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85,9.10)

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat autèntica exigeix molt més que compartir allò que ens sobra. Ens crida a ser més generosos, fins i tot a desprendre'ns d'allò que nosaltres mateixos necessitem. En la societat consumista actual, la veritable solidaritat arrenca amb la nostra capacitat d'austeritat i la voluntat de compartir les nostres riqueses amb els més necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure”. (Lc 21,

Tota persona anhela experimentar seguretat. És una necessitat bàsica; sense ella, l'angoixa ens envaeix. Hi ha una seguretat exterior imprescindible per afrontar la vida amb tranquil·litat, la qual obtenim, en part, gràcies als recursos que garanteixen el benestar social. Però, com satisfem la seguretat interior? Qui o què ens la proporciona? No la podem confiar a elements fugissers: una petita ràfega de vent pot desfer tots els nostres plans, i allò que semblava sòlid, de cop, s'enfonsa. Per trobar la veritable pau, cal construir fonaments sòlids per a la nostra fortalesa interior. “Alguns parlaven del temple, fen notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: “Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït, no quedarà pedra sobre pedra” (Lc 21,5-6)

En l’ofici de viure cal ser coherents. És simple, cal fer allò que diem i el que expressem ha d’estar en consonància amb allò que pensem. Això ens portarà a testimoniar la fe en moments en què no pot ser ben rebuda o que pot incomodar. Tant se val, perquè si renunciem a aquesta coherència, deixem de ser solidaris de l’esperança de moltes persones. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13).

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint, el nostre cor es mostra endurit a les injustícies que ens envolten i fem el desentès a aquells que ens parlen de la necessitat de bastir un món més just i fraternal. Sembla que portem un cor de pedra, un esperit incommovible al sofriment aliè. Algunes persones semblen haver perdut la memòria dels temps viscuts, d'aquella foscor que engolia la llum. La vida ens demana mantenir el cor obert, estar desperts als signes dels temps. Hem de ser compassius i benignes; hem d'estimar i perdonar incondicionalment. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu”  Salm 94,8

Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat, es tanquen en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió. L'egoisme i la comoditat de situar la vida en espais confortables pot contribuir a no veure que cal comprometre'ns a favor de la justícia. "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà." (Lc 6,23-24)

Glosses per la vida quotidiana

Viure és una joia. Cada dia sorgeixen petits instants, epifanies de la vida quotidiana, que ens ajuden a copsar-ne el sentit íntim. L’esperit també necessita trobar aquests moments en què tot esdevé comprensible, il·luminat per les raons profundes que sostenen l’alegria de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. “Jo sóc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12)

L'encontre amb Jesús ha de transformar la vida. Ha de representar un repensar de nou les prioritats, el que fem i com ens comportem amb els demés. Jesús entra la vida per canviar-la. Això és la conversió de cor. A través de Jesús, com Zaqueu, podem començar una vida nova orientada a estimar, a construir la justícia i ser solidaris amb els altres. "Zaqueu es posà dret i digué a Jesús "Senyor, ara mateix dono la meitat dels meus bens, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué "Avui s'ha salvat aquesta casa", (Lc 19,8-9)

La fe és una gràcia, un do que es rep. Amb aquesta afirmació vull expressar que tenir fe és una vivència personal i intransferible que s'experimenta, i que pot ser aliena a d'altres persones. La creença se situa, doncs, en l'àmbit de la vivència íntima. Podem donar raó de la nostra esperança, però la forma en què la fe ha arrelat al cor és un misteri. Per tant, no cal demostrar la raó de la creença, sinó viure d'acord amb aquest do rebut i oferir-ne un bon testimoni. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”. (Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

La lògica d’alguns esdeveniments socials i polítics esdevé cada cop més incomprensible. Ens trobem davant d'una realitat complexa on els nostres habituals raonaments i judicis ja no són suficients per copsar-ne la veritable essència. Per això, ens cal aplicar una saviesa que transcendeixi el límit de la raó. Aquesta saviesa neix a la capacitat d'amor i d'estimar del cor i s'obre pas més enllà de la simple lògica que la mundanitat ens presenta. “La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitat, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atenent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs”. (Sv 7,22-23)

 

Cal viure cada instant de la vida com si fos l'últim. Aquesta màxima és la base per estar en pau amb un mateix. En realitat, en cada moment es condensa la plenitud de la vida, i cadascun és una oportunitat per sortir a l'encontre de l'altre. Si ens tanquem en nosaltres, morim en vida; si ens obrim al proïsme, vivim plenament. "Qui miri de conservar la vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Jo us dic que aquella nit, si n'hi havia dos en un mateix llit, potser l'un fora pres i l'altre deixat" (Lc (17,33-34)

Glosses per vida quotidiana

Costa perdonar. Fins i tot, hi ha eslògans que expliciten que no hem de perdonar. Però, malgrat tot, cal saber perdonar les ofenses si hi ha penediment. Aquesta actitud diferencia els cristians d’altres maneres d’entendre la vida. El penediment i el perdó són bàsics per establir unes relacions humanes franques. El perdó és una acció gratuïta que aporta pau interior i reconcilia les persones. Cal perdonar tantes vegades com faci falta. El no voler perdonar ens deshumanitza i ens impedeix comprendre i entendre les altres persones. " Estigueu alerta ! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar” (Lc 17,3-4)

Vivim també perquè els altres puguin viure. Som feliços si els altres també ho són. El nostre benestar està lligat al benestar dels altres. No som indiferents a la situació dels individus. En cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat de fer que els altres se sentin persones. Cada dia hi ha moltes oportunitats perquè tot això passi. Aprofitem-les. “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. (Mt 25,40)

Viure és obrir-se als altres. Comprendrem i copsarem el sentit de la vida a través de l’amor a les altres persones. L’egoisme, el tancar-se en un mateix, impedeix descobrir les mirades dels altres que ens parlen de les seves esperances. Acollint als altres, acollim el sentit més transcendent de la vida. En aquesta experiència es descobreixen els replecs espirituals de l’existència humana. “Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat” (Mt 10,39-40)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que els problemes ens pesen molt, els considerem un pes feixuc. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. En aquests moments, les persones necessitem consol. La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen la mirada. És en aquests moments quan necessitem la mà amiga que ens acull i ens fa descansar en les tribulacions. Però, per fer-ho possible, cal confiar i deixar-se acompanyar. Llavors, cal alçar la mirada i trobar consol en la confiança que ens dona sentir-nos estimats i acompanyats, perquè sempre hi ha persones disposades a donar-nos el seu amor. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28)

Confessar creure és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la fe en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe. "M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delícies per sempre" (Salm 16(15),11)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor és gratuïtat. Hem d’estimar sense esperar res a canvi. Si cerquem la recompensa, aquesta actitud fomenta el nostre egoisme i no ajuda a purificar el nostre cor. L’amor generós, altruista i desinteressat ens salva de les temptacions de ser el centre de la vida o de l’univers. Ser despresos també en l’amor és el camí a la felicitat. “Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!” (Lc 14, 13-14).

Els següents versets descriuen perfectament una comprensió del que vol dir estar en la vida que, en bona part és la meva. Seguir aquesta orientació m'ha anat bé, tot i que no sempre és del tot comprensible `per altres persones. Hem de ser senzills de cor i d’estil de vida. No hem d’ambicionar guanys impropis que facin perdre la tranquil·litat de la pau interior, perquè allí on hi ha els diners és probable que hi posem el cor.

"El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons"
(Salm 131 (130),1-2)

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. La llei més gran és l’amor als altres. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu, si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. “Estima als altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei” (Rm 13,10)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia poden entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit en que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.

“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència”.
Salm 105 (104) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

La tradició bíblica conté un relat que explica com, en els inicis dels temps, en un jardí bell i abundant (l'Edèn), hi havia dos arbres centrals: l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. En aquest indret hi habitaven l'home i la dona. Segons aquest relat, la vida i la moral des de llavors van unides i, de la seva amistat en sorgeixen unes veritats que tots els déus respecten. "La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat". (Jn 17, 17)

Dir-se creient és adquirir un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i del que fem. No podem ser contradictoris ni dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè ens estimem. Som persones que practiquen l'amor com a regle de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som solidaris, acollidors i estimem de forma activa. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24)

Cal viure amb la màxima senzillesa i humilitat. No hem d'aspirar a ser els primers ni a perseguir la notorietat. Al contrari, sense la necessitat expressa de ser els darrers, hem de fer les coses pel valor que tenen en si mateixes i per la convicció d’allò que fem. Qualsevol reconeixement o benefici que rebem serà sempre un afegit. I si arriba, l'hem d'administrar com un autèntic regal. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers”, (Mt 19,30)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de procurar ser coherents en qualsevol situació. Hem de dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. No hem d’ocultar que som creients i celebrem els ritus religiosos. Hem de procurar testimoniar les nostres conviccions fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)

Hem de viure sabent interpretar els nombrosos signes que ens aporten els esdeveniments que hi passen. Són moments en els quals hem de saber llegir el que ens volen dir i, sobretot, quina resposta hi hem de donar. Aquests signes ens interpel·len i reclamen amor, solidaritat, acolliment, pacificació i acció a favor de la justícia. Estiguem atents als signes dels temps. "Hipòcrites ! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?" (Lc 12,56).

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la tradició cristiana es repeteix que no es pot servir alhora Déu i els diners, i que les riqueses, en certa manera, representen la mort de l’esperit. Per més que la publicitat de la societat de consum insisteixi en el contrari, les riqueses no aporten la felicitat. El veritable sentit de la vida, el seu valor i profunditat, neixen de la joia de viure a través de l’amor als altres. La felicitat no rau en el fet de posseir, sinó en ser plenament un mateix i saber compartir amb els altres. “Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués de sobres, els seus bens no li podrien assegurar la vida” (Lc 13,15).

Hem de viure cada instant amb la intensitat com si fos el darrer moment de la nostra vida. Hem d’estar sempre a punt per servir als altres, sense deixar per a demà allò que podem fer avui. Cal aprofitar tots els instants de la vida, perquè en cada un d’ells es manifesta la seva plenitud i la nostra capacitat de viure. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada”. (Lc 12,40)

L’amor és donació sense límits. És generositat plena sense cercar contrapartides. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. Tots els dies estan plens de moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d’estar sol·lícits a fi de donar una oportunitat a l’amor a desvetllar les nostres actituds. Estimar vol dir acollir a les persones amb dignitat i restituir als pobres, tot allò que les injustícies dels rics els hi ha negat. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)

Glosses per la vida quotidiana

¿On es troben les fonts del coneixement per viure amb plenitud? Hi ha un saber que l’aprenem en el sistema educatiu, aquest ens permet caminar per la vida. La família i altres estructures de socialització aporten els sabers que ajuden a formar la personalitat. Però, ¿on es troba el coneixement que dona sentit a la vida? Cadascú el cerca sincerament el troba allí on brolla l’amor, la justícia i l’esperança. “Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu ! Vosaltres no hi heu entrat, i heu tancat la porta als qui desitjaven entrar-hi” (Lc 11,52)

La veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Enmig de tantes falsedats, de mentides que esdevenen aparents veritats, reivindico la sinceritat. És una virtut a conrear, ja que ser sincer és dir el que un sent o pensa realment. Una persona sincera no és falsa ni dissimula la veritat. Sap ser oportuna amb el que diu i escull adequadament el moment de dir les coses, però no és un hipòcrita. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar l'altre i significa el menyspreu de la seva dignitat i del seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”. (Lc 12, 2-3)

Glosses per la vida quotidiana

La vida s'obre davant nostre com un llibre. Cada dia ens interpel·len diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments clau que hem de saber discernir per interpretar-ne el missatge i el camí a seguir. Per comprendre'ls, és essencial escoltar atentament, ja que és a través d'aquests fets quotidians que Déu es comunica amb nosaltres. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95 (94) 8)

Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants, petites epifanies de la vida quotidiana, que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen la joia de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. "Jo soc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12)

El camí del coneixement de Déu no el dona l’enteniment de la racionalitat, sinó l’obertura del cor al descobriment del seu amor. La raó ens permet explicar aquesta experiència i fonamentar la nostra esperança, però la trobada personal amb Déu és dona en un altre nivell, en el silenci del cor. Per això, l’accés a Déu és universal, sense restriccions de coneixement, només cal cercar-lo amb sinceritat.“Us enaltim Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

La confiança és essencial en l'experiència de fe. Déu ens proveeix, cal pregar i confiar que Déu farà més que nosaltres. Cal confiar en la providència. Aquesta actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. No estem sols en el camí de la vida, no cal donar-nos per vençuts davant les adversitats perquè la providència no ens deixarà sols. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Lc 11, 9-10)

Les persones tendim a ser egoistes. Aquesta actitud afavoreix un individualisme que prioritza l'interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta mentalitat i promoure l'entesa i l'acord. Cal que aprenguem a treballar amb els altres i a anar units per assolir els objectius comuns. La unitat no només aporta força, sinó que també dona la visibilitat necessària a l'enteniment per continuar avançant en la transformació del món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17,23)

Glosses per la vida quotidiana

La providència és una actitud de confiança profunda que ens allibera d'angoixes innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, acceptant que el demà ja portarà les seves pròpies preocupacions. Aquesta actitud neix de la convicció que Déu actua a favor d'aquells que estimen i es deixen estimar. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7,7-8)

Molta gent va atrafegada per la vida, sovint angoixada. Hi ha coses que ens neguitegen i ens encaparren excessivament, sense deixar-nos en pau. Vivim com si el món s'hagués d'acabar al final del dia. Mentrestant, la vida passa sense aturar-se. Encaparrats en les nostres intranquil·litats, no ens adonem que les persones del nostre voltant ens reclamen l'atenció, però no les podem atendre perquè estem massa ocupats amb les nostres pròpies preocupacions. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 19,41-42)

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. De fet, la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica Déu com el pare de tots. Si ens dirigim a Déu com a pare, aleshores tots nosaltres som germans. Aquesta filiació compartida ens dona la condició de germans, per la qual cosa no podem ser indiferents al destí dels altres. Ningú no hauria de ser insignificant per al nostre amor, precisament perquè tots formem part d'una fraternitat universal." “Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar Abbà, Pare” (Rm 8, 15b)

Glosses per la vida quotidiana

La innocència té diverses accepcions, una d’elles es refereix a la condició que tenen les persones que no han fet mai el mal i ignoren el que és el mal. És la innocència que tenen els infants. Els adults, malgrat saber que és el mal, per activa o per passiva, no renunciem a fer el mal. L’elogi de la innocència infantil és, doncs, la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular el que fem pel benefici que ens pot aportar o propi o ignorar el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18,4) 

Cada dia la vida ens interpel·la amb esdeveniments que ens toquen l'ànima. Hem de mantenir el cor obert per sentir la crida: aquella que ens guia a fer el bé, a estimar, a cuidar els altres i a estar atents als signes dels temps. No podem permetre'ns un cor de pedra davant el patiment humà. La misericòrdia és la nostra resposta: acollir sense límits ni condicions. Enmig de tot, hem de saber discernir per entendre el missatge de fons i com hem d'actuar. La clau és descobrir com Déu ens parla a través d'aquests mateixos esdeveniments. "No enduriu, avui,els vostre cors, escolteu la veu de Déu" (Salm 95 (94), 8a)

Glosses per la vida quotidiana

Què podem dir de nosaltres? Com ens presentem? Quines virtuts defineixen la nostra identitat? N'hi ha moltes, és clar, però en voldria destacar-ne especialment dues: estimar i ser fidel. L'amor als altres ha de ser el motor de la vida, el nostre impuls principal. L'altra és la fidelitat: no fallar a la paraula donada, al compromís que hem contret amb algú, amb uns ideals, uns valors i uns sentiments. “Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima”. (Salm 138 (137), 3) 

Som persones lliures, ja que la nostra llibertat rau en la capacitat d'escollir entre fer o no fer el bé. Aquesta llibertat ens permet seguir els principis justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos. Tanmateix, no tothom ho fa, i aquesta manca d'elecció justa és la causa de la injustícia que margina i exclou moltes persones al món. Per això, cal que siguem ferms en el nostre compromís vital i busquem, en tot moment, ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”
(Lc 1,1-2)

Avui no us proposo cap reflexió directa; només us convido a recitar aquest fragment d'un salm que sempre m'ha semblat ple de musicalitat. Més que meres paraules, són vivències que es comuniquen amb música. És un autèntic plaer estètic i l'expressió de sentiments profundament compartibles. Quantes vegades hem experimentat les mateixes sensacions que el salmista? Ens alerta sobre l’oblit, considerat el gran perill de l’abandonament interior. L’evocació del record és la via per conjurar aquest risc.

"Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d'enyorança de Sió;
teníem penjades les lires
als salzes d'aquella ciutat.
Els qui ens havien deportat
volien que cantéssim;
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que caigui en l'oblit la meva dreta.
Que se m'encasti la llengua al paladar
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
(Sal 137 (136))

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients més d’un cop s’han plantejat la qüestió de Déu. Probablement, sense fer-ne una aproximació metafísica, han intent trobar respostes útils per conèixer el sentit de Déu en les seves vides. Aquesta recerca pot deixar aspectes sense resoldre, ja que certs conceptes de la divinitat transcendeixen la comprensió lògica. No obstant això, la resposta del creient és seguir en la seva fe perquè aquest Déu incomprensible es fa entenedor a través del seguiment de Jesús. La seva causa il·lumina les foscors intel·lectuals per les preguntes sobre Déu. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi”. (Jn 14,6) 

Els primers cristians eren identificats com a persones que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,13

Glosses per la vida quotidiana

Sabem que la veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Hem de ser sincers. Val més callar abans de mentir. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar a l’altra i significa el menyspreament de la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut” (Lc 8,17) 

Hem d'estar atents i preparats per llegir els signes del nostre temps. Mantinguem tots els sentits desperts per comprendre la realitat i descobrir aquelles persones que necessiten ser estimades. No podem adormir-nos. “Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, el troba vetllant” (Mt 24,46) 

No calen massa recursos per proclamar tot allò que dona sentit a les nostres vides. La paraula i l’exemple ajuden a testimoniar les nostres creences i els principis que animen la nostra vida. Aquest és el bagatge que ens ha d’acompanyar en el nostre caminar per anunciar que una altra manera de viure és possible. “No prengueu res pel camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit” (Lc 9,3).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones que es perceben com a perfectes i justes, fins i tot davant la comprensió dels altres, no tenen consciència de necessitat de perdó. El seu orgull és tan gran que ni es plantegen la possibilitat de perdonar o de ser perdonades. Sense el reconeixement de la pròpia imperfecció, és impossible que arribin a entendre el sentit i els límits personals. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc”. (Lc 7,47) 

L'obsessió per tenir, posseir o dominar ens empobreix profundament, ens fa perdre el sentit de la vida i ens aïlla dels altres. Qui acumula propietats viu atemorit de perdre-les i pateix per defensar-les, un neguit que acaba ofuscant la seva llibertat. Més val ser que tenir. La cobdícia ens empobreix humanament i ens tanca el cor al proïsme. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)

Glosses per la vida quotidiana

Com a pares i mares, acompanyem els nostres fills en el seu camí per la vida. Hi ha moments de gran felicitat, però també n'hi ha de difícils i de patiment. Tot i que de vegades vivim situacions amargues, mai perdem la nostra capacitat d'estimar-los amb amor, compassió i tendresa. “A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.” (Lc 2,35) 

La tradició i el tradicionalisme, tot i que inicialment es basen en l'esperit i l'essència d'una doctrina o principis, poden acabar traint-los. Això passa quan el zel excessiu per la tradició fa que es perdin de vista els principis fonamentals. La defensa aferrissada d'allò que es considera la base d'una religió o creença sovint fa oblidar la participació humana en la creació del dogma. Per mantenir la puresa dels valors essencials, és recomanable prendre distància de la dogmàtica i eliminar els elements afegits al llarg del temps, que podrien haver-ne desfigurat el sentit original de la creença. “Aspirar a ser el pastor d'una comunitat és desitjar una noble tasca. El pastor d'una comunitat ha de ser irreprensible, marit d'una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d'una església de Déu?” (1Tm 3,1-5) 

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Ens calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Podem dedicar una part del nostre temps a llegir autores que ens ajuden a créixer interiorment. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,64.68).

Glosses per la vida quotidiana

Estimar als enemics costa, és fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien” (Lc 6, 27-28) 

Tenim la tendència a emetre judicis de valor a la lleugera sobre el que els altres fan o diuen. Ens mostrem molt severs amb les nostres valoracions, i ens transformem en jutges suprems sense adonar-nos que, en realitat, estem fent el mateix que critiquem, o fins i tot coses pitjors. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Lc 6,41)

Glosses per la vida quotidiana

El sentit de possessió o el mateix lligam afectiu que construïm amb les coses poden esdevenir un obstacle per acollir i servir. Per això, cal que aprenem a alliberar-nos dels béns materials que empresonen la nostra voluntat i enterboleixen la nostra capacitat d'estimar, per tal de posar l'amor com a prioritat. “Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té” (Lc 14,33) 

Correm el risc de travessar els instants de la vida amb una rapidesa vertiginosa. La pressió social ens exigeix una immediatesa constant, i l'acceleració dels esdeveniments no deixa espai per a la contemplació ni la meditació. Aquesta velocitat ens allunya de nosaltres mateixos i ens roba l'oportunitat d'assaborir cada plec de la nostra existència. “Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12) 

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Per això, hem de dedicar tota la nostra atenció a la lluita per un món més just i habitable. Els exclosos i els marginats, juntament amb aquells que pateixen pobresa espiritual, són els estimats de Déu. El seu alliberament esdevé, per a nosaltres, la nostra salvació. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

Glosses per la vida quotidiana

Les imatges del genocidi de Gaza són colpidores. Els sentiments que generen van des de la indignació fins a la misericòrdia. Hem fracassat com a civilització. Portem molt de temps instal·lats en una profunda deshumanització. Per això les paraules d'avui tenen sentit si les comprenem des del drama humà de la negació al dret a la vida que pateixen moltes persones. "No ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor", (Col 1, 9-10) 

Les persones tendim a ser més conservadores del que pensem; mantenim moltes coses que considerem inamovibles. No obstant això, els canvis a la societat i a les nostres vides ens obliguen a transformar-nos interiorment, a obrir-nos a les noves realitats i, si cal, a saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous". (Lc 5, 37-38)

Glosses per la via quotidiana

Bon dia a tothom. Si ens preguntem què hem de fer a la vida, la resposta és senzilla: estimar els altres. Aquesta estimació es concreta de moltes maneres, totes elles encaminades a fer justícia a les persones que pateixen injustícia, sofriment o marginació. És un amor generós cap als desvalguts i exclosos de la societat. Aquest compromís és un missatge d'esperança i un compromís actiu per la justícia i l'alliberament dels pobres

“L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor”

(Lc 4,18-19) Vivim en un temps ple de soroll comunicatiu. Hi ha moltes persones que emeten missatges constantment, individus que semblen omnipresents perquè sempre estan transmetent notícies, opinions i, gairebé, dient-nos què hem de fer. Enmig d'aquest garbuix mediàtic, costa trobar persones que parlin amb autoritat i que valgui la pena escoltar amb atenció perquè el que diuen ens educa l'esperit. D'on prové la seva saviesa? De l'enteniment assenyat. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32)

Cada dia té el seu programa. Cada dia està ple d'oportunitats per fer feliç a altres persones. ¿Com és la nostra jornada? ¿A qui dediquem el nostre temps? ¿A què dediquem el nostre temps? ¿Som conscients de que cada dia està ple d'oportunitats per estimar? Proclamem un canvi de societat i fem passes perquè sigui possible. "El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat" (Lc 4,18)

Glosses per la vida quotidiana

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre. No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la mateixa experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25) 

La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat, no pas un instrument per ocupar i mantenir el poder, procurant beneficis, més o menys confessables, ni per mostrar-se com a persones importants. Malauradament, en les societats occidentals, molts polítics amb pocs escrúpols o voluntat de servei han segrestat la política, reduint-la a un exercici endogàmic del poder. Cal, però, una altra manera d'entendre-la: una política centrada en els altres, en la recerca del bé comú i en la resolució dels problemes de la gent. “Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau” (Mt 20, 26-27).

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats por diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 95(94), 8)

 

L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)

 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Hem de ser persones bones i fer el bé. Hem de ser constructors de justícia i testimonis de la pau. Hem d’estimar en tot moment. Els nostres fruits, són les obres que fem i la saba que necessitem per donar els fruits prové de la vida interior. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9b,5b)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que els problemes ens pesen molt. Els considerem difícils de suportar i una càrrega feixuga. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. És llavors quan cal enlairar els ulls i trobar consol en la confiança que dona sentir-nos estimats i acompanyats, perquè sempre hi ha persones disposades a donar-nos el seu amor i compartir les seves esperances. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11, 28)

 

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa.” . (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor, tot ho pot. L’amor ho és tot. Gràcies a l’amor les persones ens relacionem amb respecte, amabilitat i acolliment. Ningú és considerat ni millor ni pitjor, sinó igual. Gràcies a l’amor no hi ha diferències entre les persones perquè tots formen part de la gran germandat de la humanitat. “Ningú no té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,13)

 

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31.

 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa surt del cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25)

Glosses per la vida quotidiana

En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els demés. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. La paraula i l’exemple en són suficients. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a propi...No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7-10)

 

Per alguns cristians la vivència de la fe comporta una opció de vida radicalment diferent a l’estil de vida majoritari. Són persones que han optat per viure en comunitat, renunciant a tota riquesa i compaginant la pregària amb el treball. L’opció de vida monàstica està a la base de la nostra civilització, en els monestirs s’ha teixit un concepció de vida que transmet sentit i profunditat. Gràcies pel testimoni d’aquests homes i dones que han fet l’opció monàstica. Ells i elles ens parlen d’una vida plena de sentit i humanitat

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la".
(Salm 34(33) 14-15)

Glosses per la vida quotidiana

La mort és la gran certesa de la nostra vida. Sabem que, tard o d’hora, morirem, però no sabem el moment. Però aquesta incertesa no ens ha de neguitejar ni empresonar el nostre esperit Hem d’obrir el nostre cor i met perquè la vida tingui més força que la mort. “Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida” (2Tm 1,10).

 

La vida sovint ens atrapa en el seu tràfec, fent-nos sentir presoners de les circumstàncies. La fe ens ofereix un refugi càlid per redescobrir la joia de viure. Podem accedir-hi a través de la pregària, el treball de l'esperit i l'amor que ens obre als altres, permetent-nos vèncer les rancúnies amb el perdó."Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar.” (Mt 11,28)

 

No hem de tenir por. Hem de confiar en que trobarem consol, fins i tot en els moments més feixucs. La nostra esperança ve de la fe. No té sentit una fe que no porti a l’esperança. Creure és confiar. “Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; els allibera de la mort i els retorna en temps de fam” (Salm 33 (32) 18-19)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens confirmen, sinó que creiem perquè tenim una vivència interior que alimenta el nostre convenciment. No creiem perquè veiem, sinó que creiem per veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

M’agradaria saber estimar més. M’agradaria saber tenir cura dels altres. M’agradaria que l’amor guies totes les meves passes en la via. M’agradaria que l’egoisme no anul·les la meva capacitat d’estimar. M’agradaria que tothom s’estimés. “Tothom coneixerà que sou deixebles mes – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús implica abandonar moltes expectatives personals i renunciar a allò que altres persones poden considerar desitjables. També significa estar sempre disponible per acollir les persones necessitades. Per fer-ho possible, hem de desprendre'ns dels lligams que ens tanquen i ens aferren al món material. “Jesús li digué “Vine amb mi”. Senyor permeteu-me primer d’anar-me’n a cassa, fins que hauré enterrat el meu pare” Jesús li diu “Deixa que els mort enterrin el seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu” (Mt 8, 18-22)

 Hi ha moments en què la por es manifesta, fent-nos sentir vulnerables. Les adversitats ens generen incertesa, patim defalliments interns que desassosseguen l'esperit o determinats esdeveniments ens causen inquietud. En tots aquests escenaris, la fe esdevé un pilar, nodrint una esperança ferma que ens impulsa a no defallir. "Senyor, salveu-nos ! Ens enfonsem! Jesús els diu "Per què us esvereu? Quina poca fe" I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança". (Mt 8, 25-26)

És fonamental que no mentim ni utilitzem enganys per captar l'atenció dels altres. La sinceritat en les relacions humanes permet que la gent ens conegui tal com som, sense falsedats, exageracions o confusions. Mostrar-nos amb autenticitat ens allibera interiorment i facilita una connexió més profunda amb la realitat interna de les altres persones. “La proclamació de la veritat ens fa néixer a la vida, perquè fossim com un primer fruit de tot el que ha creat” (Jm 1,18)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir els aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. “El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l’amor del seu nom". (Salm 23(22), 1-3)

Glosses per la vida quotidiana

És habitual que ens afanyem a criticar i jutjar les accions dels altres amb una facilitat sorprenent, sense deixar-ne passar ni una. Paradoxalment, som incapaços d'encarar les nostres pròpies incongruències. Sovint, ignorem les circumstàncies que modelen el comportament de les persones, cosa que fa que les nostres valoracions siguin injustes. Més que condemnar, hauríem de dedicar-nos a ajudar els altres a identificar i superar els obstacles que els impedeixen actuar amb estimació i compassió. En comptes de la sentència, la comprensió i el suport són el camí. “No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ells us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. ¿Per què veus l’estella dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre del teu ull?” (Mt 7,1-4)

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat que està per venir però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

Hem de valorar les persones més enllà de les aparences i les paraules. Allò que som, el nostre cor i les nostres accions, és el que realment importa. La coherència es manifesta entre el que es diu i el que es fa. L'acolliment misericordiós ens obre al cor dels altres, superant les imatges superficials. Evitem la temptació de jutjar pels nostres prejudicis. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. De fet, la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica Déu com el pare de tots. Si ens dirigim a Déu com a pare, aleshores tots nosaltres som germans. Aquesta filiació compartida ens dona la condició de germans, per la qual cosa no podem ser indiferents al destí dels altres. Ningú no hauria de ser insignificant per al nostre amor, precisament perquè tots formem part d'una fraternitat universal. “Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar Abbà, Pare” (Rm 8, 15b)

La societat de consum ha confós la felicitat amb el fet de tenir, posseir i acumular. Les tendències consumistes dominen: moltes persones creuen que com més coses tinguin, millor. A més, els fabricants dissenyen els productes per ser obsolets ràpidament, fent que la durabilitat sigui una excepció. La seducció del consum és innegable. Però la felicitat real no es troba en allò que posseïm, sinó en el que som: en els tresors interiors, la pau i el benestar personal. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21).

Glosses per la vida quotidiana

La no violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és la única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones. “No us hi torneu contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5, 39)

L’amor cristià és un compromís radical per humanitzar la societat. Tothom mereix ser estimat, independentment del que faci. Podem condemnar amb fermesa les accions de les persones, però elles mateixes han de ser compreses, respectades i tractades amb misericòrdia. Els conflictes s’han d’afrontar amb amor, no amb esperit de venjança. Sé que no és fàcil, però hem d’estimar fins i tot aquells que ens volen mal, les persones que considerem enemigues. Una manera d’aconseguir-ho és distingir entre el que fan i el que són. Hem de lluitar perquè deixin de fer allò que considerem dolent, però sense deixar de respectar-los com a éssers humans. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. (Mt 5,43-44)

La discreció és una bona consellera per no alimentar la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l'elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa que saber que es fa el bé. La pràctica de l'amor demana una certa intimitat: hem d'estimar perquè considerem que és bo, no per trobar l'aprovació dels altres. Estimem, des del silenci del cor i de forma gratuïta, perquè ens brolla de dins. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).

Glosses per la vida quotidiana

No estem sols. Per més que la vida ens torci els camins o ens sentim aclaparats pels esdeveniments, hem d'experimentar interiorment que no estem sols per afrontar-ho. La solidaritat humana sempre hi és, aportant esperança i ajudant-nos a remuntar el defalliment. No tinguem por. “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20)

Trobar la saviesa a la vida és essencial; hem d'escoltar-la, meditar-la i posar-la en pràctica. Cal saber reconèixer les persones realment sàvies, les que tenen un raonament ferm i donen bons consells. Encara que la mundanitat ens ofereixi falses savieses, el discerniment serà la nostra eina per prendre decisions clares i encertades. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè en estimen. Som persones que practiquen l'amor com a regla de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries. "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat." (Jn 14,23)

Els cristians tenim la responsabilitat de ser sal i llum del món. Malgrat haver escoltat aquesta màxima en nombroses ocasions, no sempre actuem conforme a la seva proposta. És fonamental que sapiguem exposar al món allò que és genuí de la fe cristiana i presentar-ho com una aportació valuosa a la seva humanització. No vivim al marge del món, ni en contra d'ell. Al contrari, en som partícips de manera responsable i ens guiem per uns valors que considerem beneficiosos per alliberar les persones de les injustícies i opressions, tant en l'àmbit material com en l'espiritual. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5, 13-14)

Som limitats, especialment a l'hora d'identificar les veritats que guien el nostre comportament. Per descobrir-les, necessitem la interacció i el diàleg amb altres. Les nostres veritats personals sorgeixen de la síntesi de converses, lectures i reflexions. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm 25(24) 4b 5a)

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental que siguem coherents, que les nostres paraules i accions reflecteixin allò que veritablement creiem. No hem de permetre que la vergonya ens faci amagar les nostres conviccions, sinó que les hem de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

 

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat ens ho aclareix. Això és possible si tenim la ment oberta i som receptibles a aquesta ajuda per comprendre allò que està amagat a la nostre intel·ligència. Obrim el cor, obrim la ment per acollir una nova mirada a la realitat. “L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26)

Glosses per a la vida quotidiana

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren els àngels a qui estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats dels problemes de la terra. Creure no comporta ignorar la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. El qual brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a què han estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Els cristians hem de ser ferms en la lluita per la justícia, assumint la responsabilitat que ens correspon. La misericòrdia i la compassió ens obren el cor a aquells que pateixen discriminació i exclusió, però no podem quedar-nos en la simple empatia. Cal anar més enllà, actuar amb determinació i combatre les estructures de pecat que perpetuen la injustícia i la desigualtat, perquè només així podrem restaurar la dignitat i la humanitat de tots.

“Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats
allibera els captius i els enriqueix”.
Salm 68(67) 6-7

Sovint sento una certa incomoditat envers els ideals mundans, ja que molts d’ells no ressonen amb les meves conviccions. Crec fermament que el món milloraria si ens orientéssim cap a valors que promoguin la humanització de les persones. Per això, em dedico a lluitar per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jo 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

L'amor és donació sense límits, generositat plena sense buscar contrapartides. Cada dia ens ofereix moltes oportunitats per estimar, moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d'estar atents per permetre que l'amor inspiri les nostres actituds: acollir les persones amb dignitat i restituir als pobres allò que les injustícies els han pres. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)

Som contradictoris i hem d'acceptar-ho. Hi ha aspectes que podem millorar, i cal que ho fem obrint-nos a l'ajuda de les persones que ens estimen. Assumir les nostres limitacions ens fa madurar i ens permet reconèixer que necessitem l'amor dels altres per seguir el nostre camí. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

Glosses per la vida quotidiana

De vegades, els cristians podem sentir que la societat no ens comprèn. Si som coherents amb les nostres conviccions i actuem segons elles, és possible que una part de la societat no ens entengui i, en certes circumstàncies, fins i tot ens sigui hostil. En aquests moments, és crucial recordar que no estem sols, ja que formem part d'una comunitat unida per l'amor. “Us exclouran les sinagogues. Més encara: ve el moment que els qui us matin es pensaran fer un homenatge a Déu. Tot això ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi” (Jn 16, 1- 3)

Trobar la felicitat en la feina ben feta és essencial. Quan fem bé la nostra feina, estem expressant respecte i afecte pels qui ens envolten. Un treball impecable és sempre una demostració de consideració cap als altres. Certes ocupacions exigeixen una dedicació particular: perseverança, meticulositat, paciència i una entrega total. Tot contribueix. Però, al final, la veritable recompensa és el gaudi del treball ben fet, tant quan el creem com quan en som beneficiaris. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.” (Mt 13,23)

Quan la vida ens posa a prova i ens sentim sols o abandonats, és important recordar que no ho estem. Si obrim el nostre esperit a l'amor i a la vida mateixa, descobrirem com som estimats i la força interior que neix d'estimar. Davant les dificultats, confiem en l'esperança que no es rendeix. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)

Glosses per la vida quotidiana

Les comunitats humanes es forgen i es mantenen pels vincles que els seus membres estableixen. En el cas dels cristians, el gran signe que defineix i uneix la seva comunitat és l'amor. És gràcies a aquest amor que romanen units i es projecten cap a la societat, impulsats pel desig de fer el bé. Aquesta qualitat hauria de ser la seva distinció més evident respecte a altres grups humans. L'amor ho abraça tot, ho transforma tot. És el manament nou que condensa tots els altres, oferint una perspectiva menys rígida i infinitament més profunda. Si ens estimem, la nostra existència adquirirà un sentit completament nou i més gratificant. “Jo us estimo tal com el Pare m’estima, manteniu-vos en l’amor que us tinc” (Jn 15,9)

L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres possibles prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Ortopraxis, diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dona força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27).

És important que actuem amb coherència, expressant les nostres opinions i portant a la pràctica allò en què creiem. No hem de permetre que la vergonya ens faci ocultar les nostres conviccions. Hem de procurar testimoniar la nostra fe en tot moment, fins i tot en les situacions més complicades i en els entorns més adversos. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor" (Mc16,15; Mt 28,20)

Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les coses han de produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.

“Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!”
Salm 122 (121), 2-3

Glosses per la vida quotidiana

Sovint, les persones podem caure en la creença de ser superiors als altres, o atorgar massa importància als nostres títols i coneixements, pensant que això ens fa més rellevants socialment. Aquesta supèrbia ens pot allunyar dels altres en comptes d'acollir-los i ajudar-los, i deixar de ser-ne servidors. També podem ignorar les capacitats i els mèrits dels altres, cosa que cal evitar. Qualsevol actitud que ens separi i ens allunyi no és positiva. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13, 16-17)

 

Les persones necessitem referents que orientin el nostre comportament. Aquests ens permeten descobrir i apreciar allò que ens enriqueix interiorment, ens aporta serenor espiritual i ens ajuda a trobar el sentit de l'existència. Actualment, nombroses propostes es presenten com a fonts de sentit, tot i que moltes d'elles són meres il·lusions efímeres, mancades de contingut i solidesa. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6).

Glosses per la vida quotidiana

La vida és un camí on constantment ens trobem amb moments que requereixen comprensió i discerniment. Sovint, la claredat ens manca per saber com actuar. Per això, buscar un guiatge interior pot il·luminar el nostre camí, donant sentit a la nostra existència i la pau interior que ens fa lliures.

"Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada
al lloc on residiu"
Salm 43 (42) 3

Cada dia, si és possible, o amb una certa assiduïtat i constància, hem d’esmerçar una part del nostre temps a llegir autors que ens ajudin a créixer interiorment. De la mateixa manera que alimentem el cos, necessitem sustentar l’esperit. Ens calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68)

Els primers cristians es distingien per l'amor mutu que unia les seves comunitats. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un temps ple d’ofertes de felicitat ràpida. Hi ha una gran oferta de camins per ser feliços. La majoria d’ells situen l’individu en el centre de tot. Aquest elogi de l’individualisme ens fa perdre la perspectiva dels altres. El camí de la verdadera felicitat neix de la descoberta de les altres persones i el valor que tenen en la nostra vida. Ningú és una illa. “Jo soc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre” (Jn 6,48-51)

Confiem i vivim amb l'esperança que l'amor ens obrirà nous camins i farà créixer el nostre esperit, fins i tot més enllà del que ara creiem possible. Estem cridats a l'esperança, i el camí per aconseguir-la és estimar plenament els altres i a nosaltres mateixos. Aquestes dues accions alimenten el nostre esperit i ens porten la pau al cor “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117,2)

Glosses per la vida quotidiana

Si bé és comprensible que les preocupacions vitals ocupin la nostra ment, no hem de permetre que atrapin el nostre cor. És fonamental discernir allò que alimenta la nostra vida interior i ens porta serenitat. Deixar-nos atrapar únicament pels problemes del dia a dia ens pot fer oblidar la recerca d'un significat més profund. “ No us afanyeu tant per aquests aliment que es consumeix, sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna, per l’aliment que el Fill de l’home us proporciona” (Jn 6,27)

 

És cert que les persones necessitem alimentar-nos per viure, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Junt amb el cos, les persones ens cal procurar per la salut del nostre esperit. “Jesús digué: “Jo soc el pa que dona la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set”. (Jn 6,35)

 

És important ser agraïts amb aquelles persones i situacions que ens aporten pau interior. Cada dia podem buscar petits moments per alimentar l’esperit i guanyar la serenor necessària per afrontar els desafiaments de la vida. Hem de viure amb alegria aquests instants de glòria quotidiana. “La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia, plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada us aclamaran enmig dels cants”. (Salm 70,8.23)

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia, la vida ens ofereix un mosaic d'instants per atresorar la felicitat. Aquesta no s'amaga en grans fites o fortunes, sinó en les petites situacions que demanen la nostra atenció: moments per estimar i sentir-nos estimats. Són aquests instants els que ens revelen la transcendència de ser per sobre de tenir

“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort”.
(Salm 128(127) 1-2)

Compartir allò que tenim amb els altres, especialment amb aquells que tenen menys, o senzillament no tenen res, ens beneficia a tots i ens enriqueix com a persones. D'una banda, qui rep obté allò que necessita, i de l'altra, qui dona experimenta la profunda alegria de la solidaritat i la generositat. L'amor ens impulsa a compartir, a tenir misericòrdia, i a contribuir activament a fer justícia i fer feliços als altres. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que fessin seure tothom. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. Els repartia tant com en volien” (Jo 6,9-11)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure, no cal tenir la certesa que les coses són exactament com els sentits ens mostren. Més aviat, creiem perquè experimentem una vivència interior que nodreix el nostre convenciment. No creiem per veure, sinó que creiem per poder veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens ofereixen les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

 

És important ser persones bones i practicar el bé. Hem de construir justícia i ser testimonis de la pau. L'amor ha de ser present en tot moment, ja que té el poder de transformar-ho tot. Gràcies a l'amor, podem vèncer l'egoisme que ens limita. Perdre la capacitat d'estimar equival a morir en vida. L'amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Per tant, estimem i no deixem mai d'estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

Glosses per la vida quotidiana

En l'ofici de viure, sovint ens trobem davant de situacions que ens exigeixen discernir com actuar per mantenir-nos fidels a les nostres creences i als principis que en deriven. Per això, necessitem referents que ens acompanyin i ens orientin en aquest procés de discerniment. La lectura i la meditació de l'Evangeli són recursos valuosos per ajudar-nos en aquesta tasca. "Els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures" (Lc 24,45) 

Us ha passat mai de pensar que el vostre esforç no té cap efecte en la societat? Que les vostres aportacions són massa petites per marcar la diferència? Doncs bé, recordem que "tota pedra fa paret". Fins i tot allò que ens sembla insignificant suma, i la força de moltes petites accions és el que realment impulsa els grans canvis.

“La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen”
(Salm 118 (117) 22-23)

Glosses per la vida quotidiana

La bona nova de la Resurrecció és anunciada per dones. Són elles qui tenen la missió de comunicar als altres deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Malgrat la por inicial, superen les seves pors gràcies a l'experiència viva i profunda de l'encontre amb Jesús ressuscitat. Aquesta trobada transforma les seves vides i les converteix en testimonis valents i decidits. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9)

Una de les grans lliçons de la Setmana Santa és que la mort no pot ser l'última paraula de l’existència humana. Les persones tenim l’oportunitat de viure la mateixa experiència que van viure els primers deixebles, que van comprendre el veritable sentit de la resurrecció a través de la seva trobada personal amb Jesús. A partir d’aquest encontre, tot adquireix sentit i es fa comprensible. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir «mestre»”. (Jn 20,15-16)

Ens sentim decebuts per l’evolució dels esdeveniments. No sempre entenem la raó de moltes coses i, amb ressentiment, recriminem a Déu el fet que permeti tantes desgràcies. Però per poder entendre per què existeix el mal al món, cal canviar la nostra perspectiva i adoptar nous referents. Des d’aquesta nova mirada, allò que abans ens semblava incomprensible esdevé clar i entenedor. Els cristians hem de seguir l’exemple dels deixebles d’Emmaús: acompanyar la societat, acompanyar les persones en els seus camins, establir converses i, a través del nostre testimoni, ajudar-les a comprendre el sentit de tot plegat  creient en Jesús. La fe és també un acompanyament constant en el camí de la vida.“¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)