dijous, 25 de novembre de 2010

Benet XVI i l'Islam

Benet XVI, en la llarga entrevista publicada en forma de llibre, La llum del món, (editorial Herder, 2010) comenta l’estat de les relacions del catolicisme amb l’Islam. Primer analitza el sentit del seu discurs a Ratisbona i els problemes que generà. Critica l’excessiva politització de les seves paraules desvirtuades fora del context d’un discurs acadèmic. Benet XVI confessa que, en un primer moment, s’entristí al veure l’ús esbiaixat dels seus judicis, però que després, en un viatge a Turquia, tingué ocasió de mostrar el seu respecte per l’Islam i reconèixer públicament que aquest és una realitat religiosa a tenir en compte i a dialogar. El Papa reconeix que a partir d’aquest incident s’han intensificat els diàlegs entre catòlics i musulmans.

Aquest diàleg, diu Benet XVI, a ajudat a adonar-se que “l’Islam ha d’aclarir dues coses en el diàleg públic: les qüestions relatives a la seva relació amb la violència i la raó. El fet que s’hagi percebut dins les seves pròpies files que aquestes dues qüestions necessiten i exigeixen un aclariment, i que, per tant, s’hagi iniciat també una reflexió interna entre els erudits de l’Islam, que després va passar a ser una reflexió en diàleg, va er un inici important.”

Per Benet XVI els cristians i els musulmans tenen moltes coses en comú “d’una banda, la defensa de grans valors religiosos – la fe en Déu i l’obediència a Déu – i, de l’altra, el fet d’haver de trobar el lloc concret en la modernitat. Aquestes qüestions també són estudiades per les converses del Consell per el Diàleg Interreligiós. Es tracta de qüestions com ara què significa tolerància; quina relació tenen entre elles la veritat i la tolerància. També la relació amb la pregunta si la tolerància comporta en ella mateixa el dret de canviar de religió. Als interlocutors islàmics els costa reconèixer-ho. Segons diuen, qui arriba a la veritat ja no pot fer-se enrere.”.

Quan el periodista Peter Seewal, pregunta al Papa si considera que el seu paper es combatre una possible islamització d’Europa, Benet XVI diu rotundament que no perquè això no és dóna. La situació actual, afirma el Papa, no té res a veure amb el temps d’expansió de l’imperi otomà, “avui vivim en un món totalment diferent, en què els fronts tenen recorreguts diferents, en què, amb tota la seva diferència, es troben, per una banda, el secularisme radical i, per l’altra, la pregunta de Déu. Per descomptat, cal que la identitat de cada religió continuï existint. No podem dissoldre’ns els uns dins dels altres, però, altrament, cal fer també l’intent d’entendre’ns els uns als altres”.

Tot seguir el periodista pregunta per la situació dels cristians i el drets humans en els països islàmics, i si el Papa considera l’Islam un risc per la cultura occidental. Novament Benet XVI refusa considerar l’Islam com un perill. Afirma que l’Islam és plural i que té diverses interpretacions i lectures. Explica com a l’Àfrica negre els cristians i els musulmans coexisteixen sense problemes, i una musulmà pot convertir-se al cristianisme sense cap entrebanc. Però, junt aquesta realitat, el Papa constata que en altres països islàmics la situació és més difícil i complicada. Benet XVI afirma que “allà on l’Islam domina en soledat amb les seves tradicions i amb la seva identitat política indiscutides – diguem-ne de forma monocultural -, es veu fàcilment a si mateix com a posició contrària al món occidental, en certa manera com a defensor de la religió enfront de l’ateisme i el secularisme. Aleshores la consciència de veritat es pot fer tan estreta que es converteix en intolerància i, per tant, fa també molt difícil una coexistència amb els cristians. Aquí és important que romanguem de manera intensiva en contacta amb totes les forces islàmiques disposades al diàleg, de manera que després també puguin donar-se canvis de consciència allà on l’islamisme associa la reivindicació de la veritat amb la violència”. Reconeixement i diàleg per afrontar junts els reptes de la Modernitat, això és el que pensa Benet XVI del encontre entre cristians i musulmans.

Cap comentari:

Publica un comentari