Seria fàcil associar aquesta lletra a la victòria de CiU, però no és el cas. Però sí que la victòria de CiU fa que la iniciativa política a Catalunya hagi d’escriure’s amb C. A partir del 28N del 2010 l’escenari política a canviat al nostre país. No només perquè es dóna un relleu en la governabilitat de la societat, sinó perquè la nova elit dirigent ha d’afrontar una important agenda política perquè la realitat és complexa i crítica (dues C). És evident que CiU té una majoria prou folgada per governar sola i que ho podria fer amb pactes puntuals i de geometria variable. ¿És bo això?, ¿és suficient per millorar Catalunya?. Crec que no. Si bé pot ser suficient per la coalició governant (un bipartit), probablement no serà del tot suficient per redreçar Catalunya a partir de la complicitat de tots.
L’acció de govern té per davant importants reptes: el creixement econòmic; recuperar la confiança política; garantir la cohesió social; les relacions Catalunya amb Espanya. Apareixen les primeres quatre C: creixement, confiança, cohesió i Catalunya. Fer la política equivocada en cada un d’aquests àmbits es pot traduir en un enfortiment d’una dreta extrema que està guanyant espais electorals o alimentar nous somnis independentistes sense base social sòlida. En aquestes darreres eleccions autonòmiques s’ha vist com PxC ha guanyat implantació i ha condicionat el discurs de l’altra dreta, com s’ha pogut veure en la radicalització dels seus discursos. En una altra direcció una formació política ha pogut tenir representació parlamentària sense programa polític, més enllà del manifest per la independència de Catalunya.
Per fer la polític encertada i centrada cal saber governar sumant i recuperant una àmplia base social per afrontar cada un dels reptes enumerats. El camí no és fàcil, però és aquí on tothom ha de saber estar en el seu lloc i aportant una comprensió oberta i generosa de la política. Els que han guanyat les eleccions han de procurar establir les complicitats necessàries per fer un bon govern; l’oposició ha de saber entendre que espera la societat avui. En aquest sentit, des de l’oposició cal facilitar l’acció de govern i evitar caure en les desqualificacions gratuïtes i les gesticulacions. Des de l’oposició cal implicar-se en la governabilitat. El primer gest on es pot evidenciar aquesta actitud és la investidura del nou President de la Generalitat. M’agradaria que el President sortís a la primera perquè la gravetat del moment exigeix assumir la investidura amb responsabilitat. Això significa que el PSC facilités amb el seu vot, en un exercici de responsabilitat i de pedagogia política, l’elecció del nou President de la Generalitat segons lo voluntat expressada pel poble català. A partir d’aquest gest, els socialistes catalans, haurien d’explicar que amb aquest gest inicien una nova manera de fer política a Catalunya.
L’acció de govern té per davant importants reptes: el creixement econòmic; recuperar la confiança política; garantir la cohesió social; les relacions Catalunya amb Espanya. Apareixen les primeres quatre C: creixement, confiança, cohesió i Catalunya. Fer la política equivocada en cada un d’aquests àmbits es pot traduir en un enfortiment d’una dreta extrema que està guanyant espais electorals o alimentar nous somnis independentistes sense base social sòlida. En aquestes darreres eleccions autonòmiques s’ha vist com PxC ha guanyat implantació i ha condicionat el discurs de l’altra dreta, com s’ha pogut veure en la radicalització dels seus discursos. En una altra direcció una formació política ha pogut tenir representació parlamentària sense programa polític, més enllà del manifest per la independència de Catalunya.
Per fer la polític encertada i centrada cal saber governar sumant i recuperant una àmplia base social per afrontar cada un dels reptes enumerats. El camí no és fàcil, però és aquí on tothom ha de saber estar en el seu lloc i aportant una comprensió oberta i generosa de la política. Els que han guanyat les eleccions han de procurar establir les complicitats necessàries per fer un bon govern; l’oposició ha de saber entendre que espera la societat avui. En aquest sentit, des de l’oposició cal facilitar l’acció de govern i evitar caure en les desqualificacions gratuïtes i les gesticulacions. Des de l’oposició cal implicar-se en la governabilitat. El primer gest on es pot evidenciar aquesta actitud és la investidura del nou President de la Generalitat. M’agradaria que el President sortís a la primera perquè la gravetat del moment exigeix assumir la investidura amb responsabilitat. Això significa que el PSC facilités amb el seu vot, en un exercici de responsabilitat i de pedagogia política, l’elecció del nou President de la Generalitat segons lo voluntat expressada pel poble català. A partir d’aquest gest, els socialistes catalans, haurien d’explicar que amb aquest gest inicien una nova manera de fer política a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada