dimecres, 17 de novembre de 2010

La Festa del Xai, una experiència religiosa musulmana

Abans d'ahir vaig parlà de la meva fe personal i l’experiència de Déu (Crec en Déu). Avui vull parlar de la religiositat dels altres. Ahir fou la Festa del Xai, moment de gran fervor religiós pels musulmans. En aquesta festa es recorda el relat, tant conegut en l’Antic Testament cristià, del sacrifici d'Abraham. Personatge bíblic considerat el primer dels patriarques de les religions monoteistes. Com es comú en les grans festes de totes les tradicions religioses una important festa religiosa comporta també una festa familiar. La Festa del Xai, després de la pregària del matí, continua amb una trobada familiar al voltant d'una taula on les persones es reuneixen i renoven els seus vincles amb la religió i el grup. La família es manifesta com lloc d'acollida càlida i la religió és un dels seus un vincles.

Vaig tenir l'oportunitat, ho acostumo fer habitualment, de participar en la cerimònia religiosa musulmana. En aquells moments vaig percebre com la religió relliga les histories personals i facilita el trànsit del tu personal al nosaltres comunitari. Aquelles persones, majoritàriament homes - això es una qüestió que requereix una profunda reflexió - manifestaven publica i col•lectivament la seva fe. Desprès de molts anys de sentir la tesi de que la religió es quelcom que s'expressa en l'esfera privada o que no es pròpia de cultures industrial avançades, hem sento enfortit en el convenciment de la tesi contraria. La fe és una decisió personal que té una important manifestació pública a traves del fet religiós i que les persones segueixen fent-se les preguntes per les quals les religions tenen resposta. No les úniques respostes, però sí les respostes que, un cop acceptades, resulten convincents. La gràcia és el que permet accedir a la fe a través de la qual es troba el camí que facilita la trobada de la religió com a resposta a aquestes preguntes

Cap comentari:

Publica un comentari