dilluns, 22 de novembre de 2010

La banalització de les estratègies electorals

Afirmació inicial: estic en contra de la banalització de la política i el sexe. Ambdues són prou importants i per això cal tractar aquestes qüestions amb serietat i sense barrejar més enllà del que les circumstàncies ho facin. Política i sexe representen dos àmbits de relació humana que, per la seva importància i repercussió, exigeixen un tractament rigorós perquè afecten a sentiments i emocions, i estan guiats per criteris morals. Perdre aquesta perspectiva és relativitzar i reduir al simple intercanvi dos aspectes importants en la vida de les persones: l’amor i la convivència ordenada.
La campanya electoral de les eleccions Autonòmiques del 2010 han aportat alguns exemples de banalització de la comunicació política. Pensar que es pot tractar de forma frívola la política i el sexe amb l’únic propòsit de captar el vot juvenil o guanyar un espai en l’arena política pot ser ocurrent en un primer moment però el seu ús reclama alguna reflexió mes assossegada. ¿Interessa el vot dels que es poden sentir mobilitzats per l'espot publicitari?; ¿els promotors de la iniciativa s’identifiquen amb els valors latents en la proposta publicitària?; ¿quants vots aporta, quants vots resta?; ¿quina imatges projecta aquest espot?: ¿és coherent amb el missatge polític general?. Personalment no comparteixo els valors camuflats darrera de l’espot, ni voldria que fossin reivindicats com a valors nuclears de l’espai públic. Espai en el qual, actuen i es relacionen les forces polítiques.

La preocupació per l’ocurrència crea problemes innecessaris. Algunes forces polítiques, arrossegades per ser originals, inventen recursos comunicatius en els quals mostren de manera desinhibida la seva ideologia. En aquests casos, la crisi esclata quan el reclam electoral mostra de manera clara la duresa d’aquesta ideologia, sense trampes ni filtres d’autocontenció. L’exemple més clar, és l’evocació a l’ús d’estratègies d’aniquilació per combatre allò que no es comparteix. ¿Quin candidat pot sentir-se identificat amb un personatge de caça immigrants irregulars o independentistes?, ¿quins són els valors que transmet aquest comportament?.

Amics comunicadors polítics si per diferenciar les propostes electorals cal recórrer a l’ocurrència o la notorietat cada cop més enginyosa succeirà que al final: el més ocurrent serà retornar al simple i senzill relat polític. Perquè pel camí de la recerca de l’originalitat comunicativa, molts cops situada a mig camí del foc de camp, la festa final de curs o una performance, s’haurà oblidat que la política bàsicament és un relat que vol mobilitzar a les persones per avançar cap un futur millor. Al final, l’abús de la mercadotècnia comportarà que el medi haurà engolit el missatge polític. Llavor passarà que la paraula nua, aquella que apel·la a la raó i els sentiments per aconseguir el vot per tal de canviar un present que no agrada resultarà ocurrent.

Cap comentari:

Publica un comentari