Camí de la Pau

He tingut la sort de participar en la inauguració d'un oratori musulmà de la comunitat pakistanesa del Camí de la Pau. Es una bona noticia que normalitza la diversitat de la societat catalana. La noticia positiva és doble perquè al mateix moment es reobria un altre oratori en el llindar entre Santa Coloma i Badalona. La comunitat musulmana de Catalunya va arrelant-se i eixamplant els àmbits d’activitat. La cerimònia ha començat amb un impressionat i majestuós res d’uns versets de l’Alcorà. Sempre he trobat colpidor aquest res. Els versets cantats m’aporten pau i tinc la sensació que la melodia és un ventijol que evoca la immensitat del desert.

Desprès dels parlaments d'acollida i salutació el representant anglès del Camí de la Pau ha fet un sermó consistent. M'ha sorprès la vehemència del to i l'habilitat de provocar la mobilització emocional dels sentiments. La força contundent de les seves paraules, el volum, les inflexions, les repeticions, les pauses o acceleracions perfectament estudiades han acompanyat la llarga intervenció del Sr. Saqid Qureshi membre del grup Minhaj a Londres. Amb propietat, podria afirmar que, salvant totes les distàncies, la seva intervenció recordava les estratègies dels predicadors carismàtics. M’ha soprès l’ús d’aquesta estratègia oratòria per parlar de pau, amor i educció, tal com s’ha traduït al final pels qui no dominem l’urdú. 

Mereix la pena esmentar que el rètol d'entrada de l'oratori era ben curiós. Explicava, amb grafia i estètica pròpia d’aquest moviment, que el local era un centre religiós, però també explicitava que era un centre cultural i, de forma explicita, el cartell afirmava que  treballaven la moderació religiosa i la diversitat religiosa. Bona declaració de principis que ajuda a valorar positivament els esforços dels pakistanesos d’estabilitzar la seva presencia a Catalunya en coherència amb els paràmetres culturals majoritaris. Però en aquesta línia encara hi ha recorregut. Per exemple, avui no hi havia cap dona llevat de les poques que representaven institucions politiques o culturals. Hi havia un buit que cal omplir aviat, ben segur que això ajudaria a vèncer alguns estereotips que condiciones l’opinió pública.