La política al servei de la societat civil

La política està en crisi. Varies són les raons. Hi ha causes estructurals, apareixen nous fonts de poder no democràtic que entren en competició amb els instruments d’acció política tradicional. Així, inesperadament, la societat civil descobreix que les decisions polítiques estan condicionades per uns poders obscurs que, de facto, han deslegitimat, en part, les institucions polítiques. Altres causes del desprestigi de la política prové pel comportament d’alguns polítics o determinades actuacions públiques que generen desconfiança social. Benet XVI en Caritas in veritate vincula el pecat estructural, les falles de la política ho serien, amb el pecat personal. La visió del Papa aporta una perspectiva interessant per albirar alguns dels camins per recuperar la confiança política.

Un camí a explorar és entendre la política, no com ocupació dels poders de la societat i apoderar-se de la societat civil, sinó com una actitud de servei a la mateixa societat. Ho expressa perfectament la Doctrina Social de l’Església catòlica quan diu “la comunitat política és constituïda per a servir la societat civil, de la qual deriva. L’Església ha contribuït a distingir entre comunitat política i societat civil sobretot amb la seva visió de l’home –entès com a ésser autònom, relacional, obert a la Transcendència–, atacada tant per les ideologies polítiques de caràcter individualista, com per les totalitàries, que tendeixen a absorbir la societat civil dins l’esfera de l’Estat”. (Compendi nº 417). La política està al servei de la societat. Primat de la societat civil. La comunitat política i la societat civil no són iguales en la seva jerarquia de fins. La comunitat política està al servei de la societat civil i en darrer terme de las persones i dels grups que la formen.

La política és estar al servei. Aquest és també l’ideari que proposà Jesús quan reuní els deixebles i els digué: “ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom” (Mc 10,42-45). Aquesta orientació pot ajudar als politics cristians per contrastar el seu compromís polític.