Cova Gran i Cova Freda

Tinc la sensació de que els catalans estem inclinats al cofoisme de la mateixa manera que a la despreocupació. Penso això davant de dos Bens d’Interès Cultural Local com són la cova Freda i la cova Gran de Collbató (declaració del 2007). Un Bé Cultural d'Interès Local, o (abreviat BCIL), és una categoria de protecció legal dels béns rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles que, sense reunir les condicions de ser considerats Bens Culturals d'Interès Nacional mereixen una protecció especial. Fins aquí el cofoisme administratiu i polític. Es creu que amb la declaració el bé ja està protegit i socialitzat. Res d’això. Perquè pot succeir que ràpidament les mateixes autoritats es despreocupen dels bens patrimonials. Dic això perquè he constatat que l’estat d’aquests dos bens culturals és lamentable.

Aquestes dues coves són bens patrimonials perquè contenen jaciments arqueològics del neolític. Foren la primera referència de jaciment d’aquesta època de tota la península ibèrica. La cova Gran té un via d’escala que divideix el sostre en dues meitats. Es troba a faltar el petit cartell informatiu que expliqui el perquè de la importància d’aquesta cova. Més a llevant es troba la cova freda. Una porta de ferro damunt d’una paret d’obra pretén tancar la cova. La porta, d’ubicació dubtosa, està plena de pintades. Tampoc hi ha cap detall de museïtzació que permeti explicar el valor patrimonial d’aquest indret.  Ni la senyalització de l’entorn ajuda a entendre la dimensió cultural de l’indret. Les dues semblen dues coves més de les tantes que es troben al peu del massís de Montserrat. Quan aquestes dues coves són dos indrets emblemàtics per entendre el neolític del nostre país.