dilluns, 30 de juliol del 2012

El miracle de compartir


Si compartim, en lloc de sumar, multipliquem. Es una mena de vulneració dels principis matemàtics. Aquesta és la gran conclusió del relat evangèlic de la multiplicació dels pans i dels peixos. Des d’antic s’ha parlat que aquest miracle és una prefiguració de l’eucaristia. Sens dubte que ho és; però també amaga una altra lectura: si compartim emergeix el miracle i tothom sempre queda saciat. Les diferents narracions evangèliques són prou contundents. Una multitud seguia a Jesús i era el capvespre i havien de manjar. Llavors els deixebles s’adonen que tenen pocs queviures: uns pocs peixos i uns pans. La primera reacció que tenen és aviar la gent. Jesús diu que no és la seva solució. La segona alternativa, és anar a comprar, tampoc li agrada a Jesús. Ell proposa un altre camí: compartir. La seva proposta trenca tota la lògica del moment. Fa asseure a la multitud i mana que tothom posi en comú el que tinguin. Llavors s’opera el miracle. Després de compartir el que tenien encara sobrà menjar.

El miracle està en el compartir. Si les persones som generoses i sabem posar en comú amb els demés el que tenim, serem saciats i no ens mancarà res. Aquest miracle proposa explorar la transformació real que es dóna quan les persones compartim. Crec que aquesta lliçó és avui molt necessària per trobar respostes efectives als problemes de la greu crisi econòmica. Només des de la solidaritat de compartir els bens, tal com feien les primitives comunitats cristianes es poden frenar les noves formes d’exclusió social. La solidaritat en el compartir els bens ajuda a apaivagar la dissort de moltes persones expulsades del mercat de treball. Però també cal saber compartir les alternatives per sortir de la crisis. Els camins de construcció del futur és un procés compartit. Ningú pot pretendre tenir la resposta ja que hi ha moltes alternatives possibles. Per això que en l’àmbit polític caldria oferir més àmbits de cooperació i col·laboració que les habituals confrontacions i competències que solquen l’arena política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada