Governar la desorganització

Fa temps que sento dir, especialment per alguns interpretadors dels oracles europeus, que cal reformar profundament l’Administració Pública espanyola. En principi, no es diu més. El següent pas, quan algú vol aprofundir la qüestió i pregunta què es vol dir, la resposta tornar a ser ambigua: reduir els seus efectius. ¿És aquest el problema? ¿Cal prescindir del coneixement de les persones? ¿No és una contradicció proclamar que vivim en la Societat del Coneixement i les Administracions Públiques se’ls pressiona per expulsar part del coneixement que acumulen? ¿El problema real de les administracions públiques és l’excés d’efectius o hi ha altres problemes de més profunditat?. Per exemple: si és que hi ha més efectius dels necessaris, és que hi ha un sistema que ha permès que les coses siguin així. Puc donar fer que és així. El sistema públic, amb tota la seva complexitat de processos de pressa de decisions, procediments i normes aporten un entramat burocràtic incapacitat per qüestionar els programes d’actuació i les seves pràctiques rígides.

Fa anys un llibre d’Alejandro Nieto, la “Desorganización del gobierno” qüestionà amb rigor les arrels burocràtiques de les administracions públiques espanyoles. Ara, molts anys després, potser el títol hauria de ser el “Govern de la desorganització”. Aquesta és la sensació que tinc quan reflexiono amb perspectiva el recorregut del sector públic espanyol. S’han intentat múltiples i diverses reformes, però no s’ha avançat massa. Recordo una llarga entrevista a Felipe González al final del seu mandat on li preguntaven que més li dolia no haver fet i contestà: la reforma de l’Administració. En aquest país es perdé una gran oportunitat de canviar les administracions públiques al crear les autonomies, però aquestes es limitaren adaptar al seu territori un model d’administració esgotat.

En cada canvi del nucli dirigent sembla que tot comenci de nou i, després d’un cert temps, tot segueix igual i els problemes són els de sempre. La majoria de les noves fornades de decisors polítics o directius públics presenten desmemòria dels encerts o falles del passat. Es practica massa la tabula rasa i l’estratègia de qui dia passa any empeny. Aquest desgavell i desorganització també és una de les causes dels increments dels costos del sector públic. Per això m’agradaria que ara, quan es posen en qüestió moltes coses, també entrés en l’agenda polític la transformació del model d’Administració Pública.