Telavisió

La paraula, telavisió, no existeix. L’acabo d’inventar. Defineix la visió del món que deu tenir la senyora que vaig veure ahir a Barcelona. Quan camuflada sota una gran tela negra deambulava per uns grans magatzems de la ciutat. La visió del món d’aquesta dona passava a través d’una tela, per això el món queda reduït al que permetia la telavisió. Cal denunciar amb contundència aquests fets. Dir que aquesta vestimenta és un tracte vexatori no és adoptar una posició  genèrica intransigent. És optar a favor de la dignitat de la persona humana i, de forma especial, per la igualtat de les dones. La reclusió de la dona en un sac de tela és un fet particular que, en cap cas, pot representar la situació de la dóna en l’Islam. Els experts parlen d’un canvi de posició social de la dona dins de les societats àrabs, tot reconeixent el llarg camí que cal recórrer per millorar la seva condició. Per això que, la telavisió no és cap forma de progrés.

¿Podem ajudar a avançar en aquest procés? Sí, de moltes maneres. Una d’elles és combatre els estereotips. La dóna amb burca o nicab no representa la dóna musulmana. Existeixen unes raons culturals empeltades a l’Islam que expliquen aquestes vestimentes. Cal denunciar-ho amb fermesa. La marginació de la dona en les societats àrabs no és un resultat d’una expressió religiosa, sinó d’un fet cultural que repercuteix negativament tant en la dona com en l’home i contamina la religió islàmica. Per això, l’aposta decidida és millor l’educació i l’adopció de programes socials que ajudin a modificar aquests patrons culturals. De la mateixa manera que cal dialogar amb l’Islam per avançar cap unes noves formes d’aculturació de la fe més consistents amb les societats modernes. En cap cas, la indiferència és una bona consellera davant d’aquest problema.