L’actual crisi econòmica té reminiscències de les antigues confrontacions bèl·liques
europees de l’època contemporània, excepte la darrera guerra dels Balcans. Els
països rics d’Europa estan imposant les seves condicions als països menys
desenvolupats del seu entorn. Uns s’enriqueixen i altres pateixen els efectes d’una
devastadora crisi econòmica. Probablement encara persisteix en els imaginaris
col·lectius reminiscències d’antigues batalles on vencedors i vençuts no han
tancat la corresponent pàgina històrica. Els conflictes mal resolts es tornen a
activar com focs mal apagats.
No podem seguir així. No es pot viure pendents d’un fil o dels efectes d’un
comentari intranscendent que fa pujar la prima de risc o baixar la borsa d’un
país. La riquesa dels estats és la seva solvència i credibilitat econòmica, i això
és la millor carta de presentació en el mercat global. La solvència no pot
basar-se en suposicions o estar al paire de batalles especulatives. Aquesta
fragilitat del propi concepte de riquesa de les nacions fa dubtar sobre la
solidesa dels principis d’anàlisi de la realitat econòmica i política. ¿No serà
que estem davant de noves confrontacions entre nacions i els nostres
instruments d’anàlisi per entendre el que està passant estan desfasats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada