.
Sota el crit per
ordre de Déu es destrueixen els
monuments de la històrica i llegendària ciutat de Tombuctú. La destrucció dels
monuments és una barbaritat. És una doble barbaritat. La primera és cultural,
es perden uns monuments registre històric d’un vigor cultural valiosíssim. Però
també és una barbaritat perquè es fa en
nom de la religió. El fanatisma islamista es destructiu. Tot fanatisme és
perillós. El fonamentalisme radicalitzat mata i anul·la la cultura en nom del
seus propis fantasmes. Aquest fonamentalisme és una nova idolatria perquè diuen
que actuen en nom d’Alà. Pel poc que sé de l’Islam, el Déu musulmà, Alà, no
alimenta el fanatisme sinó la llibertat, el respecte i la tolerància.
El que està passant a la part nord de Malí és una
desgràcia. Els fonamentalistes són la ruïna de tota societat. El fanatisme
religiós deshumanitza i contraposa la religió embogida pel fonamentalisme a la
imatge del Déu sagrat de les religions que és compassiu i benigne; un Déu que
estima a tothom. Per això el fanatisme és antireligiós per més que s’invoqui a
Déu. Els hereus radicalitzats d’Abdel Wahab destrueixen tot allò que consideren
idolàtric i prohibeixen tot allò que evoqui llibertat. Les prèdiques d’Abdel
Wahab contra els xiïtes, alimentà una variant sunnita que ha esdevingut una
interpretació paranoica de l’Islam. El fonamentalisme basat en les idees
wahabites porten a l’anul·lació de la humanitat. Sota el seu domini la religió
( la falsa religió) esdevé opressió. Déu, com en tantes ocasions, no està al
costat dels fanàtics, sinó al costat dels humiliats i perseguits. El fanatisme
també persegueix a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada