Antecedent de l’Islam 10. El somni messiànic dels natzarens

Cada cop es coneix més sobre un grup de cristians anomenats natzarens.  Als fets dels apòstols es diu “Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: --Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar. Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, els germans decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat”. (Ac 15,1-2). En aquest passatge s’identifica a un grup de cristians que seguien mantenint costums i pràctiques, i també creences, associades al judaisme. L’existència d’aquest grup provocà més d’un conflicte que arribà a provocar un cert enfrontament entre els apòstols Pere i Pau que es resolgué en l’acord de Jerusalem explicat a tot el capítol 2 de Gàlates.  

Aquest grup de cristians, malgrat les reprovacions dels apòstols, seguiren amb les seves creences que combinaven la professió de fe en Jesús el Messies junt amb el manteniment de tradicions jueves. Es tracta d’un grup de jueus messiànics inicialment seguidors dels apòstols de Jesús que veuen en la revelació judeocristiana una manera de realitzar el seu somni polític i religiós. Sant Jeroni, en una carta a Sant Agustí de l’any 404, esmenta aquest grup i els denomina natzarens o ebionites que els descriu com ni cristians ni jueus. El mot ebionita és un terme jueu que vol dir pobres. Origenes també els descriu com a persones que “han rebut a Jesús – i per això es presenten com a cristians –i al mateix temps volen seguir vivint segons la llei jueva com el comú dels jueus” (Orígenes Contra Celsum v.61) i emfatitza que no accepten els ensenyaments de Sant Pau. El bisbe sant Ireneu de Lió en un escrit contra els gnóstics afirma que els natzarens segueixen l’evangeli de Sant Mateu. Ètnicament són considerats com un grup de jueus (i de llengua arameu com els hebreus). Diverses fonts confirmen l’existència d’una secta de cristians judaïtzants a Síria. Si bé el nom de natzarens es donà, en una primer moment als jueus seguidors de Jesús, posteriorment aquest nom es reservà per identificar alguns dels grups separats del judeocristians. El nom de natzarens es feu servir per recordar l’origen jueu d’aquest grup. Alguns autors també els anomenen judeonatzarens.