El drama humanitari dels refugiats de l’Orient Mig
no deixa de colpir les consciències europees. Des de fa mesos els mitjans de
comunicació no deixen de presentar reiteradament les llargues columnes de
milers de persones deambulant per l’oest d’Europa cercant qui els vulgui acollir.
Van caminant cap a una nova esperança, la mateixa negada en els seus països d’origen
per culpa d’una violència que no pot deixar-nos indiferents. Contemplant aquesta
realitat se’m fa entenedor el que els cristians diem en el Pare Nostre: “no permeteu que nosaltres caiguem en la
temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal”.
El mal avui, per aquesta gent, és aquesta violència
cega que fustiga intensament l’Orient Mig. ¿Però, quines són les temptacions
que poden assetjar-nos davant aquest drama dels refugiats?. La primera
temptació és la impassibilitat. Ser insensibles al dolor físic o moral d’aquestes persones. No podem
contemplar impassibles aquestes persones que, en llargues columnes, venen cap a
nosaltres. Una altra temptació és la indiferència. No podem deixar de
manifestar interès per aquesta tragèdia humana. La indiferència es no
manifestar cap interès per una cosa més que una altra, sense predilecció. Com digué
Desmond Tutú “si ets neutral en
situacions d’injustícia, has escollit el costat dels opressors”.
Una altra temptació és no ser compassius. La
compassió ens apropa als demés, especialment el que pateixen. Compartir vol dir
patir amb i amb aquest sentiment les persones fem propi el sofriment dels
demés. A diferència de l’empatia, la compassió comporta implicar-se per
alleugerir les penes dels altres. Una altra temptació és el desemparament.
Aquesta actitud comporta deixar sense empara, ajust o assistència a qui en té
necessitat. Les persones hem de saber acollir aquestes milers de persones que
estan creuant les nostres fronteres. L’acolliment és un gest ple de
misericòrdia que neix de l’amor desinteressat per proporcionar un entorn d’estimació,
tendresa, comprensió i atenció a qui necessita de la nostra estimació. Aquestes
són les temptacions que voldria que Déu m’aparti quan contemplo avui el drama
actual dels refugiats que venen a Europa demanant refugi i asil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada