Els natzarens, després de la seva
aliança fracassada amb la reina de Palmira, es refugien a la zona de Síria. En el
segle VI es troben indicis de la presència dels natzarens a Síria. Les
troballes arqueològiques i els estudis històrics permeten identificar les seves
cases i els estudis dels noms sirians permeten descobrir la petjada de la
memòria dels antics habitants natzarens. Encara avui perviuen noms que tenen el
seu origen en els natzaren. A Síria hi ha els noms com Nasiriyé, Ansariye, Wadi an Nasara , que pot traduir-se com “la rambla (riuet) dels
Nasara” , el rieut dels natzarens, o les muntanyes Nosairis que vol dir les muntanyes dels Natzarens. Tota aquesta
toponímia revela la important presència ancestral dels natzarens en el
territori sirià. Les excavacions arqueològiques fetes a Farj, vila del Golan, demostren
que en aquest indret cohabitaren grups natzarens amb grups nòmades àrabs.
Aquesta coexistència, a més d’afavorir
els interessos mutus en el camp comercial, tenia pels natzarens un interès polític-religiós
afegit. Els natzarens estaven interessats en convèncer a les tribus àrabs
nòmades veïnes d’establir aliances per defensar el seu projecte messiànic de reconquesta
de Jerusalem entesa com la terra promesa. Era evident que aquestes aliances eren
factibles en aquells moments perquè el poder de l’imperi romà, ara totalment bizantí
era més feble que mai. Les tribus àrabs escollides com aliades havien estat cristianitzades
recentment, entre els segles V i VI, sense tenir unes creences religioses
sòlides, es trobaven còmodes amb els natzarens. A més, aquestes tribus havien acabat
amb les seves costums ancestrals, de les ràtzies.
Dins d’aquests grups de natzarens
i àrabs, hi havia un que vivia a 30 km al nord-est de Latakia (l’anomenada al
Ladiquiyah d’avui a Síria). A inicis del segle XX, l’any 1920, es trobà al
voltant d’aquesta ciutat una posada en ruïnes que en el seu temps fou la base
d'una tribu dels comerciants de les caravanes nòmades. Latakia era una ciutat
de Síria, l’antiga Laodicea llatina. Aquesta ciutat estava edificada al damunt
d’un lloc prèviament ocupat, prop de l'antiga Ugarit. Curiosament és el lloc de
naixement de l’antic president de Síria Hafez al Assad i del seu fill Bashar.
La ciutat era un indret rellevant i important perquè tenia un port ben protegit
a la costa siriana i d'altra banda, la proximitat de la fèrtil vall de
l'Orontes, li permetia gaudir de bons conreus i afavorir la indústria tèxtil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada