Els natzarens negaven la divinitat de Jesús i acusen als jueus cristians
d’haver associat a Déu la figura del Fill i de l'Esperit Sant. En el temps, la
s’engrandeix la distància entre l’ensenyament dels apòstols i el projecte
messiànic dels natzarens. Aquests es consideraven els únics hereus purs
d’Abraham. Els seu exili a Síria, primer als Alts del Golan i després a fins al
nord d’Alep era percebut com un nou èxode al desert similar al viscut pels
hebreus al sortir d’Egipte conduits per Moisès. Per això, l’estada en aquestes
terres foren interpretats com temps de purificació i de preparació fins el
retorn del Messies. L’eucaristia dels natzarens eren amb aigua en lloc de vi.
Clement d’Alexandria, al segle III, critica “als heretges que empren pa i vi en la seva oblació, contravenint les
regles de l’Església. Ja que ells celebren l’eucaristia amb aigua pura”.
L’objectiu dels natzarens era purificar
el món per salvar-lo dels seus mals i de les injustícies. En el seu programa religiós
hi figurava la reconquesta i la purificació de la terra sagrada (Israel) i de la
ciutat santa (Jerusalem) per tal de poder reconstruir el Temple recuperant la
seva puresa per tal de poder realitzar els rituals i sacrificis. Un cop acomplert
això serà factible el retorn del Messies. I amb ell al capdavant, els natzarens
podran salvar el món de la seva maldat i de les injustícies, fins i tot de les
pròpies. Els natzarens consideraven que la humanitat pot dividir-se en dos
bàndols: els que estan a favor de la salvació i els que s’oposen. Uns són els
purs i els altres, els impurs. D’acord amb aquesta visió dualista la moral considera
convenient, just, veritable, noble, tot allò que contribueix al projecte de
salvació; mentre és dolent, terrible, condemnable i cal destruir tot el que
obstaculitza el projecte. És dolent tot el que també es considera que es desvia
del projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada