Mentre els judaisme sofria una transformació a partir de
l’experiència de la destrucció del temple, els jueus adherits als cristianisme
anaren tenint una altra evolució. Mentre la primitiva secta jueva de seguidors
del Crist es transformava en cristianisme, altres donaren origen grups
singulars al marge de la corrent principal del cristianisme apostòlic.
Una de les característiques d’aquests grups separats del
cristianisme apostòlic fou la recuperació de la idea del Messies Jesús com salvador. Curiosament aquesta expressió surt onze
cops en l’Alcorà. Aquets grups sostenien que ells posseïen la veritable
interpretació del missatge cristià i que els anomenats cristians apostòlics l’havien
corromput. Dins d’aquests corrents destacaren dos moviments que tingueren un
paper rellevant en el primer segle. El primer d’aquest grup foren els anomenats
gnòstics. Normalment es parla de
gnosis de forma genèrica. Aquest terme, que vol dir coneixement en grec, en la
tradició cristiana es fa servir per identificar els que tenen una fe
falsificada. La gnosis es defineix com la coneixença espiritual intuïtiva i
perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que
proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva de la fe. Es contraposa
a la ciència i a la fe religiosa, considerades com a vies de coneixement
imperfectes. El camí de la gnosis és la introspecció o la contemplació. Els
gnòstics solen emprar tècniques espirituals de tipus místic o d'altres preconitzades
en general pels ensenyaments esotèrics, fins a experimentar la il·luminació o
epifania.
L'altra gran grup separat de la corrent principal dels
cristians apostòlics són el que s’identifiquen amb el messianisme global.
Aquest moviment buscava establir una salvació col·lectiva general a la terra.
Aquesta idea es manifestarà al llarg de la història de moltes maneres. El patró
d’aquestes idees messiàniques és l’acompliment d’una promesa revelada o tenir
una proposta per l’acompliment d’un futur brillant i una solució decisiva per
la història. Aquestes corrents, si bé tenen al principi tenien una connexió amb
la predicació dels apòstols, s’anaren distanciant progressivament d’ells. Les
tesis dels messiànics era que la salvació col·lectiva era possible, però per
fer-la possible calia crear les condicions polítiques per preparar la nova
vinguda de Jesús en el Dia del Judici.
L’activitat dels messiànics és preparar aquesta nova vinguda. Mentrestant cal
combatre el mal de la societat i construir el bé que serà presagi d’un regne
esdevenidor. Encara que imperfecte, el present pot ser el presagi del futur que
està per venir. Segons els messiànics els apòstols i els seus seguidors
cristians només Déu pot alliberar del mal. Les obres humanes són imperfectes i
la salvació definitiva no es donarà en la terra, sinó en el cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada