De la norma a la consciència

Els sectors tradicionalistes o integristes de l’Església catòlica porten atacant directament sense treva  al papa Francesc des de la publicació de l’exhortació apostòlica Amoris laetitia. L’acusen d’haver dinamitat la doctrina de l’església i que, en lloc de promoure el seguiment estricte de les orientacions doctrinals forjades per la tradició catolica, proposa un relativisme moral que diluirà el missatge cristià sota les pressions mundades. Hi ha un profund malestar entre aquests sectors perquè consideren que el papa ha traït la doctrina cristiana al proposar una nova mirada als temes de l’amor i la família, i, en concret, a com abordar el tema de la comunió dels divorciats i tornats a casar.

No estan mancats de raó el integristes en el fet que el papa Francesc ha introduït una nova mirada als problemes del món d’avui i ha proposat un mètode totalment diferent per trobar-ne les solucions. Amoirs laetitia és un canvi radical a l’estil prepotent i tancat de la vella tradició eclesial sobre com abordar aquestes qüestions. Enfront a les apel·lacions doctrinals, a l’acompliment estricte de la norma i la submissió de la lletra de la llei, el papa Francesc senyala un camí totalment diferent. Proposa seguir la pròpia consciència fonamentada i preparada per la pràctica d’un correcte discerniment. En lloc de la lletra de la llei Francesc proposa l’esperit de la llei. Es tracta d’una mètode molt diferent de tractar els problemes d’avui que proposa als cristians construir una moral en situació evangèlica. Això no és relativisme, com pretenen els integristes, sinó confiar que les persones, a partir de la seva consciència podran discernir el camí a seguir per ser fidels a l’Evangeli. És aquest canvi de perspectiva el que separa i enfronta els integristes de la proposta del papa Francesc.