Què està passant?

Amb poques hores de diferències, varis fets de diferent conseqüència, han commocionat a l’opinió pública. El més greu ha estat la matança en una discoteca gay dels Estats Units. Un sol individu ha desencadenat un poder destructiu que semblava inabastable fins que ha estat abatut per la policia. A mesura que passaven les hores i es coneixia més informació els indicis apuntaven que es tractava d’una persona que deia actuar en nom de l’Estat Islàmic. Qui, hores després ha reivindicat els assassinats a través d’una piulada en el twitter. Tot sembla encaixar, malgrat els punts foscos que poden existir entorn a aquest succés.

Un altre fet, ha estat la violència desenfrenada que han desencadenat els seguidors de les seleccions russes i angleses en la eurocopa a França. Les dues aficions s’han perseguit i agredit durament dins i fora del camp. Hi ha nombrosos ferits, alguns d’extrema gravetat. El que hauria de ser una jornada festiva entorn a un partit de futbol s’ha transformat en una batalla campal on la violència s’ha apoderat d’alguns aficionats. No eren molts, però si suficients per desfermar enfrontaments plens d’agressivitat extrema.

Davant d’aquestes situacions cal expressar, en primer lloc, la solidaritat amb totes les víctimes. Immediatament, preguntar-se el per què de tot això. ¿Quines són les raons de tanta violència i agressivitat?. Poques persones, una en un cas i poques més en l’altra, han creat molt dolor en el cor de la humanitat. I mentre passava tot això, a Síria avions no identificats feien desenes de morts entre la població  civil. Davant de tant dolor només podem respondre amb propostes de pacificació i afirmació de la convivència basada en el respecte i la harmonia. Tampoc ara podem fallar.