La
pregària fora part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que
resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del
reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que
està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar,
vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per
viure. “Que la vostra pregària no sigui
un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es
faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el
vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6,7-8)
La
societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular.
Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal
tenir coses, i quantes més millor. Fins i tot, els programadors del consum
dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen
perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba
en el que podem tenir, sinó en el que som. En els tresors del cor, en la pau i
el benestar interior. “No ompliu les
arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen,
es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu
tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi
entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6,19-21)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada