Hem
de saber confiar. La paraula donada ha de ser sòlida i fonament de lleialtats.
Les relacions entre les persones no poden ser volubles ni estar sotmeses als
interessos personals del moment. Des de la confiança les persones construïm
lligams sòlids entre nosaltres. “El
Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por?. EL Senyor és el mur que
protegeix la meva vida ¿qui em pot fer esfereir?” (Sl 26,1-2)
Hem
de ser persones justes gràcies a l’amor que brolla del fons del cor.
L’estimació als demés ha de ser la guia on contrastar el que fem. El tràfec de
la vida no ens ha d’impedir a cercar ser justos pels demés. Aquest és
l’objectiu prioritari per cada dia. Res ens pot distreure en procurar el bé
pels demés a tots els nivells. Des de el més proper de les relacions personals,
com el més complex de la justícia
social. “Ni que et trobis ja a l’altar, a
punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa
contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb
ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)
La
fe creient sempre té moments de dubtes, especialment quan sembla que la
presència de Déu no és evident. Sempre cal cercar-lo, especialment en aquells
moments de foscor, quan la nit és severa. Qui cerca troba.“El cor em diu. “Busqueu la meva presència”. Arribar davant vostre és
el que vull; Senyor , no us amagueu. No sigueu sever fins a rebutjar el vostre
servent, vós que sou el meu ajut” (Sl 26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada