Els pactes i el dia després

Estem en el dia després de les eleccions. Els opinadors confabulen sobre les anàlisis i les possibles aliances. Tot dóna voltes sobre possibles pactes. Hi ha opinions per a tot i, en més d’una ocasió, al sentir aquestes opinions penso que moltes opinions són comentaris líquids, o pot ser més, vaporosos. Hi ha tantes hores a omplir en els mitjans d’opinió que els comentaris s’allarguen i s’estiren fins l’infinit. Un dels comuns denominadors des debats són els pactes. Com que en la governabilitat d’Espanya hi ha poca cultura de pacte els resultats d'ahir semblen abocar a una fracàs anunciat. Pel que han dit la majoria de dirigents polítics, excepte el part guanyador, tots són anuncis de maniobres de distracció per no donar pistes de com poden anar els pactes, en el cas de que n’hi hagin.

Algú pot considerar que això és normal. Que la cultura democràtica comporta i exigeix dissimular les intencions dels pactes. Però, em pregunto ¿és bo que sigui així o això és també un signe de la feblesa democràtica del nostre país?. En països de cultura democràtica consolidada els pactes formen part de les agendes electorals públiques. Aquí no. Tothom amaga el que pot les seves direccions de pacte i es esquerp alhora de definir les possibles aliances. És evident que això és un altre element de dèficit democràtic. Els electors hauríem de saber abans de les eleccions quines son les preferències dels pactes. Del contrari, l'elecció racional està condicionada per una agenda oculta que quan es fa evident, molt temps després de les eleccions, pot decebre fins a tal extrem que una persona pot considerar malbaratat el seu vot. De tal manera que algun elector, si hagués sabut amb anticipació les intencions de futur dels pactes post-electorals probablement hauria canviat el sentit del seu vot. Caldria explorar, en les agendes de regeneració democràtica, com resoldre millor aquesta qüestió.